Resolució de l’Assemblea de Catalunya en Comú Vallès Occidental

Resolució de l’Assemblea de Catalunya en Comú Vallès Occidental

 

Resolució de l’Assemblea de Catalunya en Comú Vallès Occidental


L’assemblea del Vallès Occidental de  Catalunya en Comú va aprovar ahir una resolució de suport als treballadors i treballadores afectades pels ERO a la comarca i de foment d’una política industrial que protegeixi els llocs de treball

 

Reunides a Santa Perpètua de Mogoda, les persones inscrites a Catalunya en Comú del Vallès Occidental van aprovar la següent resolució:

 

La situació d’alentiment de l’economia a nivell global està tenint els seus efectes directes al sector de la indústria al Vallès Occidental. Segons dades de l’Observatori Comarcal, s’ha obert un parèntesi en la dinàmica de recuperació dels principals indicadors del mercat de treball iniciada el 2014. El segon trimestre de 2019, la indústria és l’únic sector que interanualment ha perdut ocupació, respecte el segon trimestre de 2018. En el darrer any s’han perdut 523 llocs de treball. Una pèrdua que ha estat significativa en les activitats d’automoció i metall. Durant el 2019 ja s’han portat a terme 25 Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que afecten 447 treballadors i treballadores de la comarca, 117 dels quals són del sector de la industria.

 

Les darreres setmanes hem conegut l’anunci de nous ERO que afecten moltissims treballadors i treballadores del sector de la indústria al Vallès Occidental i que posen en risc la situació de moltes famílies de la comarca.

 

1) La multinacional Prysmian, amb plantes a Manlleu i Montcada i Reixac en les que hi treballen més de 500 persones, ha presentat fa unes setmanes un expedient de tancament per a finalitzar la seva activitat. No es tracta d’una empresa deficitària, ans al contrari, a les plantes catalanes de Prysmian es produeixen components específics que no es poden produir en cap altre de les plantes del grup. Es tracta d’un reajustament de la plantilla global, que a resultes de la lesiva legislació laboral del nostre país, es centra a les plantes catalanes. És a dir, que és més barat per a l’empresa tancar les plantes aquí que a qualsevol altre país. En el cas de Montcada i Reixac, aquest expedient afectaria a 153 treballadors/es.

 

2) El mes de setembre la companyia especialitzada en components d’automòbil TE Connectivity va anunciar l’inici d’un ERO que ha afectat a 101 treballadors i treballadores d’un total de 380 llocs de treball que l’empresa té al municipi de Montcada i Reixac. El 30% de la producció actual de la planta de Montcada i Reixac es farà a Alemanya, deslocalitzant així l’activitat.

 

3) Cal recordar també l’expedient de regulació que l’empresa NISSAN finalitzarà el proper mes de març que ha afectat a 600 treballadors i treballadores, 55 d’ells de la planta de Montcada i Reixac. En els darrers dies han aparegut a la premsa diverses notícies sobre la possibilitat que l’estructuració iniciada per Nissan podria incloure un replegament industrial i comercial a Europa. La multinacional japonesa explora la venda de les seves fàbriques de Barcelona (Zona Franca i Montcada i Reixac) i Regne Unit a possibles inversors per a centrar la seva activitat en els vehicles elèctrics a Europa. Fer-ho reduiria la necessitat de grans fàbriques a Europa perquè el procés per a fabricar automòbils elèctrics és més simple, amb menys peces i requisits d’espai i maquinària. Aquest possible tancament, de realitzar-se, afectaria als 165 treballadors i treballadores de la planta del nostre municipi.

 

4) La setmana passada Continental va informar els seus treballadors i treballadores de Rubí que es donava un termini de 6 mesos per avaluar la viabilitat de les dues plantes que té a la ciutat. En aquest període es valorarà si les plantes de la ciutat es poden reconvertir per fer-les viables o si es poden vendre. L’argument principal és que els cotxes són cada vegada més electrònics, però si la planta no s’ha adaptat al mercat estem davant un problema de gestió, i no són els treballadors i treballadores els que han de pagar les conseqüències d’una mala gestió. Aquesta situació afecta 760 persones, unes 400 viuen a Rubí i la resta viuen a diferents municipis de la comarca i la província de Barcelona. Aquesta notícia es dóna en un moment en el que Continental ha anunciat que retallarà més de 5.000 llocs de treball a nivell mundial, el que crea una situació d’incertesa en la plantilla i també d’indefensió, ja que no hi ha hagut claredat en els objectius de l’empresa al respecte de les plantes de Rubí.

 

5) La direcció de l’empresa Huayi Compressor Barcelona (antiga Unitat Hermètica), amb planta de producció a Sant Quirze del Vallès, ha comunicat al comitè d’empresa la presentació d’un ERO per acomiadar 164 persones, de les 350 que té en plantilla, i s’ha obert el període de consultes de l’expedient. Cal recordar que el 2009 l’antiga Unitat Hermètica tenia uns 600 operaris. Llavors l’empresa propietària, la italiana ACC, la va vendre a un fons nord-americà que posteriorment va traspassar l’empresa a l’actual propietària.

 

La legislació laboral vigent derivada de la Reforma Laboral, abusiva i injusta, afavoreix aquest tipus d’actuacions per part d’empreses que pretenen deslocalitzar la seva producció per abaratir costos o per estratègia i genera, a més de situacions crítiques per a moltes famílies que viuen directa i indirectament d’aquestes empreses, situacions de desequilibri i d’insostenibilitat als territoris que abandonen.

 

Tot sembla indicar que ens trobem davant l’inici de la segona fase d’una crisi econòmica que de retruc aprofundeix en la crisi industrial, que amenaça amb desindustrialitzar gran part del país, convertir-lo en un territori de serveis, i tornar a sembrar situacions de desigualtat i de pobresa que les institucions públiques haurem de combatre amb tots els nostres recursos.

 

Catalunya necessita avançar-se a aquesta situació i urgentment començar a desplegar una estratègia de concertació social territorialitzada, que faci de parapet davant la inestabilitat, que aconsegueixi unificar els compassos dels agents econòmics i socials amb els de les institucions públiques i que permeti una actuació més directa, propera i eficient en els casos de conflicte.

 

Cal que les institucions catalanes executin els plans industrials que s’han aprovat i no s’han aplicat. Cal voluntat política i recursos per a que els plans “Més indústria” es duguin a terme immediatament, amb inversions per al seu desplegament, que acompanyin els processos de concertació, de modernització i de reindustrialització

 

 

 

 

 

 

Deja un comentario

Cerrar menú