Fa gaire bé 6 anys que vaig apropar-me a la política amb moltes incerteses però amb el convenciment que calia sacsejar el taulell i, alhora, coresponsabilitzar-se i participar de les decisions que afecten les nostres vides. La idea que les persones, la gent comuna, hem d’acceptar que la nostra manera d’incidir políticament es redueix a votar quan hi ha eleccions per escollir a les persones que ens representaran a les institucions, ha quedat enrere. Cal entendre que la ciutadania de ple dret és també una ciutadania que s’interessa i s’informa d’allò que passa al seu voltant, que contrasta la informació, que es mostra crítica però que, també, té voluntat de proposar.
Exigir transparència a les administracions i retiment de comptes a les persones que exerceixen la seva tasca política en el si de les institucions públiques, fer servir els processos participatius per decidir qüestions estratègiques, col·laborar en associacions o entitats polítiques, socials, mediambientals o culturals, afiliar-se a sindicats, militar en grups polítics, auto organitzar-se col·lectivament, en definitiva, implicar-se en allò que succeeix, més enllà de la queixa buida que no arriba ni a fer ressò, representa fer un salt per passar de ser un objecte passiu de la política a un subjecte actiu de canvi.
Tot i que, a vegades, he vist, amb sorpresa, com algunes persones o col·lectius han escenificat mascarades esperpèntiques davant el públic (ciutadania) mentre a bambolines es mostraven molt més properes i empàtiques, tot i que a vegades les xarxes socials quedin, tristament, reduïdes a una baralla de galls, on tothom sap de tot i és més llest o llesta que la resta, on el soroll de la crispació no deixa lloc a la reflexió, tot i que, en aquest ambient ens sigui difícil reconèixer que ens podem equivocar, segueixo pensant, igual que ho feia fa 6 anys, que només som una eina per millorar la vida de la gent, de les classes populars i dels col·lectius vulnerables. I és important no perdre de vista això perquè només sota aquesta premissa té sentit que ens dotem de codis ètics, de processos que garanteixin la participació, el retiment de comptes o la transparència, que allunyin la nostra acció política de les temptacions de convertir-se en una màquina que retro alimenti el nostre status quo. Som conscients que no hi ha millor remei per aquest mal que una població informada, una militància crítica i uns mecanismes de control ben engreixats.
Segurament, al llarg del camí ens trobarem amb moltes cruïlles, haurem de prendre decisions que no seran fàcils, i necessitarem de la memòria comuna i de la intel·ligència col·lectiva. A vegades, ho farem per consens, d’altres ho farem a criteri de la majoria, però sempre ho farem després de debatre i de reflexionar. I si ens equivoquem, ho farem plegades.
Tant de bó tothom tingui l’oportunitat i la voluntat de prendre consciència de les condicions materials i simbòliques en les quals viu. Sabem que aquesta consciència condiciona els nostres interessos, les formes de mirar el què ens envolta i d’entendre el món, que, a vegades, els principis i valors no són compartits amb altres grups polítics, però no podrem canviar res si no ens arrisquem, si no ens alliberem de certs maniqueismes i si no perseverem en bastir ponts de diàleg com a base per arribar a acords que posin la vida de la gent al centre.
Elena Montesinos Pujante
Portaveu d’En Comú Podem Rubí
