Segons defineix l’OMS, la salut és un estat de complert benestar físic, mental i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties. Si acceptem aquesta definició de salut ens adonem que la salut mental és part integral de la salut. Tant és així que podem convenir que no hi ha salut sense salut mental.
També sabem que la salut mental està determinada per una multiplicitat de factors. Aquests poden ser biològics, psicològics, socioeconòmics i mediambientals. Aquest factors son els que fan una persona sigui o no més vulnerable a partir trastorns mentals.
Tot i que les causes de la malaltia mental per factors genètics, per desequilibris bioquímics o per factors psicològics o de personalitat, son suficientment reconeguts, no son menys importants les causes de caràcter social. Les pressions socioeconòmiques persistents constitueixen un risc ben conegut en la salut mental de les persones i les comunitats. Les constatacions més evidents estan relacionades amb els indicadors de pobresa i en particular amb el baix nivell educatiu. Els canvis socials ràpids, les condicions de treball estressants, les discriminacions de gènere, l’exclusió social, els modus de vida poc saludable, el risc de patir violències i la mala salut física, son factors que s’associen a causes de malaltia mental.
Des de mitjans de març estem vivint canvis molt importants en la nostra vida personal i comunitària. Canvis que no havien ni previst ni viscut amb anterioritat i que desconeixem com i quan ens retornaran al nostre mode de vida habitual. Aquesta situació d’incertesa, de desconeixement, de por, d’estrès, no afecta a tothom de la mateixa manera, ni la resposta que te cadascú a aquesta situació és la mateixa.
Aquest canvi social imposat de forma immediata, afecta o pot afectar la salut mental de molta gent. Son el que abans descrivíem com les causes de caràcter social associades a les malalties mentals.
La pandèmia està suposant un factor que ha precipitat estrès per a moltes persones. La por al contagi, els canvis de comportaments quotidians, les situacions de dol per pèrdues de familiars o amistats, el tancament en espais reduïts i amb poca intimitat, la incertesa en el present i el futur, la pèrdua del treball, l’aïllament en solitud, la inseguretat econòmica, etc., han esdevingut situacions amb grans dosi d’estrès que han afectat a aquelles persones amb una salut mental més vulnerable.
Igualment la incapacitat del nostre sistema sanitari per recepcionar aquesta important demanda d’assistència no està ajudant a afrontar aquestes patologies amb un mínim de garanties.
Ha quedat demostrat que no estem preparats per afrontar un repte sanitari de la magnitud d’aquesta pandèmia.
Això que tothom ha visualitat en les adaptacions assistencials que s’han fet en els hospitals, en les UCIs i en el conjunt del sistema sanitari, ha constatat novament la feblesa assistencial que encara es pateix en salut mental.
Malgrat això, s’han fet importants exercicis d’adaptació per mantenir el contacte amb aquells malalts que requerien seguiment. Adaptacions que han fet principalment els professionals dels serveis de salut mental. S’han fet moltes teleconsultes amb pacients diagnosticats, s’ha ofert assistència psicològica a persones que han tingut una o més pèrdues, etc.
Amb tot encara queda molt per fer, i aprofitant que el 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental no podem deixar de reivindicar més recursos materials i humans per aquest àmbit de la salut que avui, en temps de pandèmia, es fan encara molt més necessaris.
Glòria Palomar Martínez
Psiquiatra
Octubre 2020
