Emmalaltir a la feina quan ets dona

Emmalaltir a la feina quan ets dona

És hora que el legislador modifiqui la normativa, i reconegui que també les professions més feminitzades són l’origen i la causa de nombroses malalties laborals

De vegades la feina emmalalteix. Anys dedicats a una mateixa professió fent moviments repetitius i adoptant postures forçades o mantingudes en el temps poden provocar lesions osteoarticulars, sobretot a nivell de canells, mans, espatlles i colzes que s’han de considerar com a malalties professionals.

És important detectar si ens trobem davant d’una malaltia d’origen professional, doncs si les lesions són motivadores de baixa mèdica o, fins i tot, d’una incapacitat permanent, la prestació que ens correspondria cobrar és d’un import superior a la de la malaltia comuna. A més a més, serà la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professional de l’empresa qui haurà de prestar l’assistència sanitària, realitzar les intervencions quirúrgiques o fer-se càrrec de la rehabilitació que pertoqui i abonar íntegrament la medicació prescrita pels metges. I no oblidem que si la patologia apareix perquè l’empresa no ha adoptat les mesures preventives per evitar-la, se li poden demanar responsabilitats via recàrrec de les prestacions i també una indemnització pels danys i perjudicis soferts.

El problema és que, sovint, aquestes malalties queden silenciades i no es detecten. I quan són finalment diagnosticades les dones treballadores es troben addicionalment amb un altre entrebanc: bona part de les patologies que pateixen les dones a la feina no estan reconegudes com a malalties professionals. Per què? Doncs perquè la norma que recull les malalties professionals per a determinades professions (RD 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals) se centra, bàsicament, en professions majoritàriament masculines: guixaire, pintor, paleta, calderer, planxista, ferrer, fuster… i, en canvi, s’oblida de professions molt feminitzades com ara perruqueres, netejadores, gericultores, cambreres de pis, etc.

Si ets xarcutera o peixatera i tens dolor al colze o l’avantbraç, segurament pateixis una epicondilitis que sí que està recollida al reglament com a malaltia professional. Però si ets netejadora, cambrera de pisos o gericultora/auxiliar de geriatria, aquesta mateixa epicondilitis no serà reconeguda de manera automàtica com a malaltia laboral. El mateix passa amb patologies i lesions com ara la Síndrome del Túnel Carpià o l’afectació del maneguet de rotadors de l’espatlla que afecta moltes netejadores i cambreres de pisos. Això obliga les treballadores a lluitar per tal que els tribunals reconeguin les seves malalties com a professionals.

Els tribunals estan donant la raó a les treballadores. El Tribunal Suprem ha reconegut com a malalties professionals l’epicondilitis d’una gericultora i la Síndrome de Túnel Carpià a cambreres de pisos i netejadores. I cada vegada hi ha més sentències de jutjats i Tribunals Superiors de Justícia en aquest mateix sentit.

Estem davant d’una discriminació per raó de gènere en el reconeixement de les malalties professionals i així ho expressen diferents sentències. El fet que aquesta norma estigui enfocada a professions majoritàriament masculinitzades oblidant-se de professions exercides eminentment per dones, com són les netejadores i perruqueres, per citar només dos exemples, dóna lloc a una situació discriminatòria per raó de sexe que obliga moltes dones treballadores a haver de lluitar judicialment per garantir els seus drets en matèria de salut laboral.

És hora que el legislador modifiqui la normativa, respecti la igualtat de tracte i oportunitat entre homes i dones a la feina i reconegui que també les professions més feminitzades són l’origen i la causa de nombroses malalties laborals. Emmalaltir a causa de la feina no pot comportar tenir menys drets pel fet de ser dona.

Sílvia Vázquez, advocada del Col·lectiu Ronda

Font

Deja una respuesta

Cerrar menú