FILLA DE LA IMMIGRACIÓ

FILLA DE LA IMMIGRACIÓ

Sóc filla de la immigració, concretament del moviment migratori del Marroc a Espanya, aquest moviment socialment mai finalitza, ja que tot i existir un assentament prolongat, aquest no s’acaba de perpetuar per culpa del racisme existent. Una persona migrada sempre s’ha visualitzat des d’una perspectiva llunyana i inherent a la societat.

La distancia entre una persona migrada i la societat està marcada sobretot per factors externs, en relació directa amb les institucions jurídiques, educatives, sanitàries, entre d’altres, on podem identificar una falta d’implicació en l’àmbit social. Però tot i això, no vull caure en un discurs victimista, sinó al contrari, vull reflectir la realitat a través de les vivències de persones racialitzades amb l’objectiu d’establir una petita reflexió i fomentar, sobretot, el sentit crític.

El sistema sanitari és un àmbit delicat, ja que tracta amb persones que es troben en una situació vulnerable, per diversos factors, per tant és de vital importància mostrar un caràcter humanista front als usuaris. Això no es va tenir en compte quan una dona migrada d’origen marroquí va explicar a recepció que havia patit un avortament i necessitava cita prèvia per realitzar un seguiment de la seva salut. La resposta que va rebre va ser el riure de la treballadora que l’atenia, ja que li feia gràcia com s’explicava. Amb aquesta situació es fomenta la inseguretat de les persones per accedir al sistema sanitari, a més moltes persones es troben privades d’accedir-hi, ja que no tenen una situació regularitzada, tot i estar vivint durant molt de temps en el territori espanyol.

La regularització és un clar exemple de les traves burocràtiques i racistes que pateixen les persones migrades, ja que implica la inversió d’una quantia elevada de diners, i molta documentació que acrediti una integració. Les persones que demanen aquesta regularització no tenen dret a accedir a una feina remunerada de forma legal, i han d’optar per feines on els exploten laboralment. També s’enfronten a la dificultat d’accedir a un habitatge digne, perquè molts propietaris es neguen a llogar la seva casa, pels estereotips negatius que existeixen socialment sobre la gent migrada.

Els meus pares, com molts pares immigrants tenen dificultat a l’hora de comunicar-se en castellà i en català, en conseqüència he pogut presenciar la pèrdua de confiança que tenen en si mateixos, ja que aquesta dificultat s’ha percebut com una vulnerabilitat, atès que han rebut tractes poc adients enfront  la seva inseguretat. Aquest patró d’actuació, de poc tacte, que tenen les institucions públiques i privades, amb les persones migrades es pot identificar com a violència racista. Molt poques vegades, és denunciada, perquè en alguns casos la víctima no té una situació regularitzada al país i tenen por de ser deportats o desconeix els seus drets.

En conseqüència he hagut de fer de traductora dels meus pares des de molt jove, i he pogut identificar el desconeixement que tenen les institucions per poder tractar amb les persones migrades. Això es pot identificar a través de la pujada del to de veu, la poca paciència a l’hora d’explicar i la falta d’empatia. Aquesta violència institucional pot ser molt perillosa en el sistema sanitari, ja que podria afectar de forma greu a la persona migrada, perquè podria necessitar un servei determinat i aquest se li podria negar per falta de comprensió o implicació.

 

Les meves experiències i les de les altres persones, ens ajuden a identificar un patró que es repeteix tant en les institucions com en la vida quotidiana. Per això, s’hauria de fomentar un sistema que es basés en la conscienciació de les persones i es comencés a implantar des de les institucions educatives i expandir a altres institucions com la jurídica, policial i sanitària, per poder fomentar una societat tolerant i d’aquesta manera eliminar l’allunyament que existeix entre les persones migrades i les institucions.

 

 

Deja una respuesta

Cerrar menú