Revolució Solar!

Revolució Solar!

 

Al 1859, a Titusville, Pensilvania, Edwin L.Drake va perforar el primer pou de petroli, així va començar l’era del petroli i el gas, de l’energia llavors barata i abundant. Energia que ha marcat la vida de generacions, que ha configurat les ciutats i els territoris, fent possible un sistema desorbitat de producció i consum internacional, ignorant l’esgotament dels recursos, entre ells el mateix petroli. Aquest sistema energètic provoca guerres, crisis econòmiques, violació de drets humans i està canviant el clima del planeta mentre arruïna la nostra salut. Ara, al 2021, és temps fer la revolució i deixar enrere aquesta “era del petroli”.

L’abús que estem patint per part de l’oligopoli elèctric fa més urgent encara aquesta revolució energètica. Un canvi profund que posi el sistema de cap per dalt. Totes les persones tenim el dret a produir, emmagatzemar, consumir, compartir o vendre energia renovable. Ara és més urgent que mai exercir aquest dret, reconegut per les directives europees.

L’escandalós preu de l’electricitat és conseqüència de diversos factors, entre ells: la concentració del sistema en poques mans (oligopoli), la dependència dels combustibles fòssils i el sistema de fixació de preus de l’energia; factors tots ells relacionats. No entrarem aquí al detall d’una qüestió que ha estat explicada de manera reiterada els darrers mesos, simplement hem de tenir clar que el sistema no està pensat al servei de les persones sinó al servei d’uns pocs i quan això arriba a límits insostenibles és quan cal fer les revolucions.

La revolució passa per un canvi radical en el sistema de producció, distribució, comercialització i consum de l’energia. Passa per lleis valentes que ens portin a posar al servei de l’interès general la riquesa del país.

El nou model necessita un control popular del sistema, amb la creació de Comunitats Locals d’Energia amb la participació de l’administració local, les famílies, els comerços i la indústria de cada territori. Descentralitzar el control de la producció, distribució i comercialització que ara està en tan poques mans. Rubí va ser un dels 80 ajuntaments que va demandar una regulació justa per a les Comunitats Locals d’Energia, esperem tenir aviat un marc legal clar que asseguri el poder d’aquestes comunitats locals davant dels que fins ara són els amos del sistema.

Una de les claus del canvi serà la producció de proximitat: autoconsum compartit i cooperatiu, amb instal·lacions petites i mitjanes com les que ja són realitat gràcies a l’autoconsum industrial 0/0 a Rubí, model en creixement i ara, a un pas de ser realitat també a sostre residencial. Aquest, complementat amb centrals de mida mitjana, properes als grans punts de consum, podran satisfer una part molt important de la demanda.

Això sí, la revolució no serà possible sense una reducció molt significativa del consum. Si realment volem una transició verda i deixar de cremar els combustibles que ens estan matant a poc a poc hem de revisar la nostra vida de dalt a baix. El model de mobilitat actual és inviable i és un miratge vendre que podrem substituir tot el parc mòbil per vehicles elèctrics, la resposta és la mobilitat col·lectiva, el vehicle compartit, els peus i els pedals. És imprescindible que els processos de producció, distribució i comercialització siguin més eficients energèticament, reaprofitar recursos que són limitats al temps que reduïm consums superflus i retornem a produccions més locals, no hi ha revolució energètica possible si vestim i mengem productes fabricats o conreats a desenes de milers de quilòmetres. I no podem oblidar les nostres llars, com estan construïdes i com les fem funcionar; la rehabilitació d’habitatges i la implementació de solucions d’eficiència energètica són ja uns dels grans sectors de futur.

L’era del petroli i el gas agonitza, el nou món ja és aquí i està canviant les nostres vides, és temps de prendre el control, de fer la revolució.

Deja una respuesta

Cerrar menú