La pandèmia provocada pel COVID-19 ha provocat una crisi sense precedents a totes les economies del món que trigarà diversos anys a superar-se. A Europa, l’economia va patir el 2020 l’esfondrament més gran des de la Segona Guerra Mundial. Als efectes de la pandèmia sobre una economia europea, que encara arrossegava les conseqüències de la crisi financera de 2008 i les polítiques de retallades públiques, s’afegeix la incertesa i els forts riscos a la baixa per a la perspectiva econòmica en el context de la invasió de Rússia a Ucraïna.
La invasió militar a Ucraïna, a banda de la tràgica pèrdua de vides humanes i de les centenars de milers de persones refugiades, ha canviat dràsticament el panorama econòmic i pressupostari de l’Eurozona. La Comissió Europea pronostica menys creixement i més inflació de l’anticipada fa uns mesos i molta inestabilitat al voltant del subministrament energètic, amb preus disparats, per l’elevada dependència dels hidrocarburs russos i amb grans pertorbacions a les cadenes de subministraments. Un context que ja ha dut fa uns mesos a l’Executiu comunitari a proposar la suspensió un any més del pacte d’estabilitat, fins a finals del 2023, un marc temporal que considerem insuficient si el que volem és pal·liar les conseqüències d’aquestes crisi, materialitzar les inversions Next Generation i transitar cap un model productiu descarbonitzat en aplicació del Pacte Verd Europeu.
Les previsions de creixement del PIB a Espanya no fa pensar que el 2022- i molt probablement el 2023- que deixin d’existir necessitats i demandes socials, ni projectes municipals de desenvolupament i progrés precisos per a la recuperació de l’activitat, l’economia i la feina. I tot plegat justifiquen l’extensió de la clàusula general d’escapament el 2023 i amb ella la suspensió de les regles fiscals les principals de les quals són que les entitats locals no estan obligades a amortitzar deute amb el seu superàvit, tenir la possibilitat de fer servir aquest superàvit per a inversions financerament sostenibles sense el límit que marca la llei i poder fer servir el romanent de tresoreria per contribuir a la recuperació econòmica i social dels seus municipis.
Atès que els nostres ajuntaments ja han compromès recursos per al 2022 i el 2023 (termini en que finalitzen els Fons Next Generation) extraordinaris i urgents de tipus econòmic i social per reduir les conseqüències negatives d’aquests crisis entre els seus veïns i veïnes, mesures que haurem de mantenir i/o ampliar l’any 2023 i, amb molta probabilitat, també el 2024.
Atès que considerem que en l’actual conjuntura política i econòmica es mantenen les condicions d’excepcionalitat que justifiquen mantenir la suspensió de les regles fiscals, en línia amb la recomanació de les autoritats europees que mantindran en suspens l’aplicació del Pacte d’Estabilitat fins com a mínim l’any 2024
Per aquests motius el grups d’En Comú Podem Rubí i del Partit del Socialistes de Catalunya proposen al ple els següents
ACORDS
PRIMER.- Instar a prorrogar el 2023 i 2024 de manera immediata la suspensió de les regles fiscals per poder dotar els ajuntaments de recursos suficients en la lluita contra l’impacte social i econòmic de la COVID i per mitigar l’impacte de la crisi energètica i donar suport humanitari a causa de la invasió militar russa a Ucraïna i en paral·lel amb la gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, atès que la situació econòmica no és previsible que es recuperi els propers dos anys.
SEGON.- Adoptar les mesures esmentades a l’apartat anterior com més aviat millor, abans de l’estiu, a fi que puguin resultar operatives aquest any 2023.
TERCER.- Reclamar al Govern central l’estudi de fórmules que modifiquin en profunditat la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera,
QUART.- Traslladar aquests acords al president del Govern de l’Estat, a la Ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, a la Ministra d’Hisenda i Funció Pública i la Ministra de Política Territorial, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, a la Federación Española de Municipios) FEMP i a les entitats municipalistes de Catalunya.
