Si ho veus, no callis. Actua.

Si ho veus, no callis. Actua.

Un any més, el 25N, dia per a l’eradicació de les violències masclistes, arriba amb molta feina feta i avenços legislatius en drets, en conscienciació i en mesures de protecció, però encara segueix quedant molt de camí per avançar. En el que portem d’any hem de lamentar 11 dones assassinades a Catalunya. I és que les actituds masclistes, les agressions sexistes i les violències sexuals continuen molt presents en la nostra vida, i  continuen produint-se i reproduint-se també entre la gent jove.

En Comú Podem continuem alçant la veu, aquest any sobre les diferents expressions del masclisme que es mantenen en els espais festius i d’oci. Expressions més o menys greus de violència sexista, que se sostenen en els mateixos mites, estereotips, rols i discursos de sempre, i que és responsabilitat de tots els agents socials trencar i canviar per a garantir també un oci lliure i segur per a tothom.

A Rubí hem aprovat aquest any un protocol per a garantir espais d’oci nocturn segurs i lliures de violències masclistes i per a articular una resposta institucional coordinada en cas de vulneració dels drets de les dones, o de les persones LGBTI+, violentades. És un pas, un avenç, però de res serveix cap protocol si totes i tots no col·laborem a visibilitzar el problema, a aturar-lo quan és possible, i a no ser-ne còmplices.

Per començar, trencant mites en aquelles actituds més tolerades socialment. Per exemple:

Un no, és un NO. De fet, com hem cridat mil cops al carrer, i ara també reconeix la llei, en relacions sexo afectives només un Si és un Si.

Uns llavis vermells, o una faldilla curta, tampoc no són un SI, Ni són motiu per a que ens tiris una floreta (un «piropo») si no ho desitgem.

O estar borratxa, no vol dir que vulgui sexe.

I per cert: «el que la sigue, no la consigue», només es fa bavós o pesat i la seva actitud és d’assetjament.

Totes i tots hem vist o patit situacions d’aquest tipus, i se segueixen produint. Enfortir el canvi cultural i social que ja fa temps que s’ha iniciat requereix que totes i tots actuem el proper cop que en veiem o visquem una.

No podem, com a societat, ser-ne còmplices. Si ho veus, no callis. Actua.

I si ho fa un amic, atura’l. Això sí que és amistat.

Hem de situar la lluita contra les violències masclistes a la centralitat de la vida social i política, amb una implicació total i absoluta de tots i totes. Si totes sumem, les lleis i els protocols prendran sentit i seran plenament útils. Si totes i tots actuem, serem més lliures, i més feliços

 

Deja una respuesta

Cerrar menú