L’emergència ecològica i la crisi climàtica han posat en evidència les debilitats d’un model turístic insostenible que depreda el nostre patrimoni natural i cultural, erosiona la nostra identitat i perpetua desigualtats laborals profundes. La sobreexplotació turística no només ha provocat la pèrdua d’arrelament i la precarietat laboral, especialment entre les dones i els treballadors migrants, sinó que també ha exacerbat la vulnerabilitat de les comunitats davant els impactes de la crisi climàtica. Aquesta crisi, a la vegada té un impacte directe sobre l’economia, ja que afecta sectors clau com l’agricultura, la pesca i el propi turisme, que depenen de recursos naturals fràgils i cada cop més escassos. La degradació ambiental, com l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i l’augment del nivell del mar, redueix la productivitat d’aquests sectors, cosa que posa en perill els mitjans de subsistència de milions de persones i agreuja les desigualtats econòmiques. A més, la turistificació ha portat les nostres ciutats a un pas del col·lapse, amb lloguers inaccessibles, gentrificació, deteriorament dels serveis públics i especulació immobiliària, fenòmens que es veuen intensificats per la pressió addicional que la crisi climàtica exerceix sobre els recursos i les infraestructures urbanes. En definitiva, la crisi climàtica i la crisi econòmica estan profundament interconnectades, i la manca d’accions decidides per abordar-les de manera integral amenaça amb accentura encara més les desigualtats socials i la degradació del nostre entorn.
Catalunya ha experimentat una forta pressió turística, concentrant-se a la costa i a les principals ciutats. Més de 18,5 milions de turistes internacionals a l’any, principalment a Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada, han transformat profundament aquests territoris. L’increment del turisme, especialment a la primera dècada d’aquest segle, no ha servit per millorar el benestar econòmic de la majoria de la població.
La pandèmia va posar de manifest la vulnerabilitat d’un model turístic insostenible. Tot i això, no s’han desenvolupat alternatives reals per diversificar l’economia i millorar la qualitat de vida dels i de les residents. La sobrecàrrega de serveis públics, l’escassetat d’habitatge i la degradació ambiental són símptomes d’una situació insostenible. Els darrers anys han portat a un nou boom turístic, impulsat per les plataformes digitals, que ha transformat radicalment el teixit social del nostre país, arribant fins i tot a alterar la vida de les veïnes i veïns.
El creixement exponencial del turisme ha sobrepassat la capacitat de control de les administracions, generant un canvi de model en la habitatge del tot negatives, com es la especulació derivava d’aquest creixement ha fet que es basculi de manera important que els propietaris d’habitatges treguin el seu habitatge del mercat estable de lloguer per tal esquivar les regulacions de les lleis, per passar a un mercat turístics amb els preus desregulats amb un fort increment, el que fa que grans tenidors i petits propietaris pàssim a aquesta formula de lucre i especulació, debilitat el parc d’habitatges de lloguer a la ciutats.
A Rubí ja es habitual trobar a les plataformes entre 20 i 30 anuncis d’habitatges turístics, per tant es el moment que comencen a frenar aquest model que va ha agreujar el problema de l’oferta a la ciutat.
Fins ara, els governs de la Generalitat no havien modificat la pressió fiscal sobre el sector, tot i l’evident sobrecàrrega que suporta el territori.
Recentment, s’ha acordat entre el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat i el grup parlamentari dels Comuns, una reforma que augmenta en un 100% les tarifes de l’impost sobre les estades turístiques, a més d’establir que un mínim del 25% dels recursos que corresponen a la Generalitat es destinaran a polítiques d’habitatge per augmentar l’oferta d’habitatge assequible i millorar l’accés a col·lectius vulnerables. També s’ha flexibilitzat la destinació dels recursos del Fons per al foment del turisme, permetent als ens locals dedicar-los a habitatge, promoció econòmica i dinamització cultural dins el marc dels objectius de desenvolupament sostenible i un model de turisme responsable. A la vegada, s’ha habilitat als municipis la possibilitat d’aplicar recàrrecs mitjançant les ordenances municipals. Els recursos recaptats siguin realment suficients per mitigar els efectes negatius i garantir un model fiscal just i progressiu. L’impost de turisme sostenible ha de tenir un doble objectiu: incidir en la contenció de la demanda i obtenir finament per compensar la massificació turística, especialment en que afecta a l’habitatge i els serveis públics locals.
Malgrat avanços i fins no tenir una llei que reguli els preus dels habitatges turístics per tal de frenar l’especulació, dels grans tenidors que fan servir aquest model per esquivar les lleis desenvolupades fins ara per regular el mercat del habitatge de lloguer, el grup municipal de En Comú Podem Rubí proposa al Ple l’adopció dels següents acords:
Primer.- Desenvolupar una ordenança reguladora municipal per establir la taxa municipal amb el recàrrec sobre l’impost d’estades turístiques i destinar la part municipal a mesures de protecció social, habitatge, gestió de l’espai públic, preservació de la biodiversitat
Segon.- Instar el Govern de la Generalitat a garantir que els ingressos de l’impost turístic es destinin prioritàriament a l’habitatge, la millora dels serveis públics locals i la protecció de la biodiversitat amb mecanismes de fiscalització per evitar que es dilueixin en altres partides pressupostàries.
Tercer.- Instar el Govern de la Generalitat a continuar revisant el marc fiscal del turisme per garantir que les grans empreses del sector contribueixin proporcionalment als impactes que generen sobre el territori, amb mecanismes fiscals progressius i mesures de redistribució social.
Quart.- Traslladar els presents acords a la Conselleria d’Economia i Finances, la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la Conselleria d’Empresa i Treball, els grups polítics del Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya.