La nostra proposta

Apostem per un urbanisme de «Ciutat Compacta», és a dir, una ciutat que no ha de créixer en base a l’ocupació de nou sòl si no focalitzar-se en la regeneració del teixit existent i la seva connectivitat i transformació. Tenim en ment els principis de la «ciutat dels 15 minuts», que no és més que la creació d’una xarxa de serveis i referències a la ciutat que reforci els barris, fent innecessària una recurrent mobilitat cap al centre urbà; això està íntimament lligat amb una xarxa reforçada de centres cívics i serveis; comerç local de barri i punts d’oci propers.

Valors i reptes de futur de la ciutat

Rubí és una ciutat industrial i de gent treballadora que en bona mesura viu i treballa a la ciutat. Una ciutat amb una important vida associativa, amb unes bones comunicacions amb possibilitats de millora, que ha d’afrontar reptes molt importants en tots els temes que tenen a veure amb la sostenibilitat, la mobilitat, l’energia, la preservació dels espais naturals, l’ampliació dels espais verds, en l’habitatge i amb la dotació d’equipaments, educatius, sanitaris, socials, etc.

Entorn natural i espais verds urbans

És fonamental preservar el territori no urbanitzat, limitant no només l’ocupació de nous espais amb sòl urbà o industrial si no limitant els usos que el puguin malmetre. Aquí prenen rellevància figures de planejament desenvolupades de manera complementària al POUM com el Pla d’Extractives o la necessària regulació (a on la
competència municipal és limitada) dels usos relacionats amb la producció i transport de l’energia (possibles plantes fotovoltaiques, línies de mitja i alta tensió…). Si parlem d’entorn natural a Rubí hem de destacar la xarxa de torrents i la riera, és allà a on es concentren els espais preservats però amb forta pressió dels espais urbanitzats
circundants i sense una consciència de xarxa natural. Creiem imprescindible que aquests espais, especialment la riera, tinguin una consideració de detall al POUM en relació a la necessitat de plans complementaris de preservació i manteniment.

Si parlem d’espais verd urbans, disposem d’un document rector pel que fa a aquesta infraestructura verda que és el Pla de Verd Urbà, aquí es fa esment de la necessitat de definir una trama de passeigs que interconnectin places i parcs, a més de la necessitat de grans espais verds de referència, en aquest sentit tenim la visió dels espais naturals ubicats a la part oest del terme, de l’espai continu entre Torrent dels Alous, Parc de Ca n’Oriol i antic golf a la part est i la necessitat d’identificar un espai central, aquí hem posat sobre la taula la necessitat de configurar el Parc Central del Can Fatjò-El Castell que vaig de Cova Solera fins a l’estació de la Llana amb tota la franja contígua a la via dels FGC amb pont que permetin superar aquesta cicatriu de ciutat.

Mobilitat

La mobilitat és sempre un vector clau a l’hora de definir el planejament, noves zones urbanitzables generen una mobilitat afegida que cal sumar a la no ben resolta mobilitat actual. Entenem el Rubí del futur com una ciutat a on la jerarquia de mobilitat s’ha de refer de dalt abaix, entenent que el vehicle particular ha de renunciar a l’actual prevalença i veure limitats els drets de circulació i ocupació que ara mateix té. Cal pensar l’espai públic per la mobilitat sostenible però també les infraestructures: la mobilitat sostenible a Rubí no serà possible sense una segona estació de FGC, una intermodalitat efectiva dels FGC amb la Renfe, una xarxa de busos urbans reforçada (a considerar la necessitat d’una estació central d’autobusos), la disposició de parquings dissuasoris per la intermodalitat amb especial consideració de les urbanitzacions, nous ponts que lliguin banda i banda de la riera, un disseny viari que pacifiqui i consideri l’espai per la bicicleta i els VMPs…
Una qüestió específica és la dels espais vinculats a reserves viaries (Ca n’Alzamora i Cova Solera), caldrà veure si es poden recuperar per ús ciutadà per correspondre a actuacions no realitzades (eix interpolar). La 1413 i la seva transformació (incloent els espais adjacents entre la mateixa i la riera i els corresponents al tram sud) serà també una qüestió a considerar al POUM i traslladar la proposta a consideració de l’administració actualment competent per aquesta via.

Desenvolupament urbà

Si descartem l’ocupació de grans nous espais el que queda és: aprofitament d’espais concrets en continu amb la trama existent, regularització habitatges ja existents en zones no urbanitzables i rehabilitació de la trama existent.
A curt i mig termini es produirà la transformació a habitatge d’espais abans industrials com Ipagsa, cremalleres, Vapor Nou i Pich i Aguilera. Altra possible zona d’expansió vindrà de la resolució de la convivència d’usos diversos en contigüitat, un bon exempleés tot l’espai entre el Passeig de les Torres i la 1413, incloent l’entrada sud per aquesta carretera. Consolidar una façana comercial i d’usos terciaris? Mantenir o no activitats industrials de poc valor afegit? Ús de les parcel·les de les Torres Massana per crear un espai que combini zona verda, habitatge públic i equipaments? El POUM haurà de resoldre l’existència d’espais urbanitzats a sòl no urbanitzable: 3
camins, Can Serrallach, Campament, Camí de les Martines…

Una qüestió important serà la de la regeneració de barris amb greus carències urbanístiques com ara: el Pinar, les Torres, 25 de setembre… Caldrà estar vigilants pel que fa a noves ocupacions de sòl com seria la possible recuperació de la proposta de nova zona d’habitatges a Can Pujol.

Habitatge

Entenem l’habitatge com un dret i el planejament és una de les eines que pot ajudar a fer més efectiu aquest dret. El POUM és una eina per incidir en el mercar immobiliari i en ell es definiran els percentatges d’habitatge assequible que hauran de contenir les noves promocions i grans rehabilitacions. El nostre espai té clar que caldrà ser ambició i anar a màxims en aquesta regulació. Tenim documents referència com el Pla Local d’Habitatge que hauran de ser considerats en el moment de redactar i aprovar el nou POUM.

Equipaments

Rubí és una ciutat amb una reconeguda carència d’equipaments, recordem però que al POUM s’establirà un diagnòstic de necessitats i es determinarà l’ús de determinats espais de la ciutat com a equipaments però no l’establiment real dels equipaments dependrà de les administracions competents en cada cas. Una qüestió clau per la ciutat en xarxa i descentralitzada és la dotació equilibrada d’aquests espais la territori. Quan parlem d’equipaments ho fem en sentit ampli i al POUM sí es podrà definir l’ús específic: sanitari, esportiu, cultural, educatiu…

Activitats econòmiques

Per molt que ens definim com a ciutat industrial, aquesta activitat està en clara evolució i caldrà dotar de flexibilitat urbanística als polígons i espais més urbans que acullin activitat productiva i comercial. Les activitats logístiques són rellevants per la situació del nostre municipi, en tot cas caldrà delimitar les afectacions que provoquen amb les limitacions que s’escaiguin relatives a la seva ubicació.
Per fer realitat la «ciutat dels 15 minuts» és necessari facilitar l’existència d’eixos comercials de barri (CanFatjò-St Jordi Parc; zona Mútua; zona Mare de Déu de Lourdes…) més enllà dels eixos centrals, caldrà veure quines mesures de planejament poden facilitar aquesta preservació, a més de generar possibles noves zones terciaries
com ara podria ser la façana est de la part sud de la 1413.

Espais concrets de ciutat i la seva ordenació

Més enllà de les qüestions genèriques esmentades, hi ha una sèrie de reptes en relació a espais concrets de la ciutat, per alguns d’ells s’està treballant ja en figures de planejament específiques amb aprovació previsible abans del conjunt del POUM, parlem concretament dels espais del Vapor Nou, Pich i Aguilera, Escardívol i d’altres menors. Caldrà contextualitzar al màxim i justificar per cada cas el portar a terme aquestes modificacions de planejament.