El passat 13 d’abril ens va deixar la ja eterna Neus Català i Palleja, a l’edat de 103 anys, filla d’Els Guiamets (el Priorat) i veïna de Rubí. Exiliada de la Guerra Civil i deportada al camp de concentració Nazi de Ravënsbruck, supervivent, lluitadora incansable contra l’oblit de la barbàrie, mare, companya i exemple de dignitat.
“L’única mort que em preocupa és la de la memòria”, és una de les frases i lliçons que ens va deixar en vida, i que la família va decidir que aparegués a l’esquela de la seva vetlla. I és que la Neus Català, més enllà de salvar 120 infants de la guerra civil espanyola, més enllà de defensar fins les darreres conseqüències la república espanyola i més enllà de participar en la resistència francesa contra el nazisme i sortir-ne viva dels camps de concentració, va ser una dona que ferma amb els seus principis comunistes, feministes,republicans i de solidaritat internacional, no va defugir de seguir lluitant un cop alliberada. Es va encarregar d’explicar allò que moltes de les seves companyes de deportació mai podrien fer, visibilitzar els horrors de la guerra i la barbàrie, denunciar el feixisme i treballar en la sensibilització dels seus valors, universals, en diferents àmbits, tant polítics com d’educació, quan feia visites a instituts per explicar les seves experiències. I cantar, la Neus sempre que podia tornava a cantar cançons republicanes, partisanes, de la resistència francesa, ja fos en una presentació d’un llibre, durant el dinar a totes les visites que li fèiem o en alguna entrevista, ella sempre que tenia la oportunitat tornava a cantar, perquè amb les cançons fan que totes les veus siguin una, i això és part de les lluites que va haver de viure, on el col·lectiu havia de ser com una sola persona per resistir , per conquerir i defensar drets i persones. Per sobreviure.
És precisament un temps després del seu alliberament, que la vida va portar a la Neus Català a la nostra ciutat. Militant del PSUC es va encarregar de fer créixer el partit i treballar per no perdre la memòria, i la ciutat de Rubí va tenir la sort d’acollir aquesta dona i de ser partícips d’aquesta immensa tasca que anava més enllà de la nostra ciutat, més enllà del nostre país i més enllà de l’estat. La seva lluita va esdevenir internacional. El seu llegat ja és internacional. I tot i que a alguns ens pogués semblar normal aquesta internacionalització de la seva figura, ens va sorprendre veure que ara, amb la seva mort i amb la bandera republicana al seu fèretre, els fills de la Neus Català ens explicaven durant la vetlla del passat 15 d’abril, que comencen a ser conscients i es que per a ells, la Neus Català era , per sobre de tot, la mare.
“Jo sempre dic que soc de Els Guiamets però també de Rubí, perquè porto Rubí al meu cor” ens deia l’any 2011 en una de les visites que li fèiem amics i familiars. Neus, Rubí també ets tu.
Que la terra et sigui lleu.
