LA CONSTITUCIÓ
Article d’opinió Elena Montesinos Portaveu ECPR
Una celebració és quelcom compartit, quelcom assolit, quelcom satisfactori, allò que el record porta al present i que forma part de la nostra història com a fet tancat o immutable. I és, tenint en compte això, que pensem que no podem caure en l’autocomplaença de limitar-nos a celebrar la Constitució actual que no ha donat desplegament a articles tan importants i necessaris avui com els que fan referència a l’habitatge (art.47) i al treball (art 35) entre d’altres.
Celebrem la substitució d’una dictadura per un Estat de Dret i, sobretot, celebrem la democràcia i l’existència d’un document, la Carta Magna, que recull els Drets de la ciutadania. Ho fem, però, des del convenciment que cal seguir reivindicant els Drets i conquerint-ne de nous.
La Constitució del 78 va desenvolupar un paper fonamental a una etapa de la nostra història que a gran part de la població ens queda lluny i que, si bé, val la pena mantenir viva en el nostre record, no es correspon amb la situació actual. Les persones menors de 59 anys ni tan sols vam votar aquesta Constitució. Al segle XXI ens cal engegar un procés constituent que possibiliti la participació de la ciutadania i la implicació dels diferents agents, que incorpori les transformacions esdevingudes a nivell mediambiental, social i econòmic, així com els canvis produïts en Lleis de menor rang, i que pugui donar resposta als reptes de futur.
