Valoració de la primera Cimera catalana d’Acció Climàtica

Divendres passat, en arribar a la seu de la cimera, el Teatre Nacional de Catalunya, el primer que em vaig trobar van ser grups d’ecologistes protestant a l’exterior de l’edifici. A l’exterior perquè a l’interior no van tenir veu.

La Generalitat va declarar l’emergència climàtica el maig passat, després van engegar un procés participatiu, al qual no han estat convidades les entitats ecologistes ni els moviments pel clima, i del qual tampoc hem rebut cap informació com ajuntament. A la cita la veu principal era només per empreses i actors institucionals i no es va presentar cap conclusió de les jornades de Treball que han fet els últims mesos. Esperem i reclamarem la nostra participació en les fases d’actuació que es puguin obrir a partir d’ara.

Una cita, a on el Govern no ha exposat cap compromís propi en relació a mesures concretes o dotació de pressupost, es va tancar amb la petició del president Quim Torra que els actors es sumin voluntàriament, a un llistat de compromisos, tampoc quantificats, per lluitar contra el canvi climàtic.

Una Jornada de màrqueting i greenwashing per certes empreses a on no es va anunciar cap mesura normativa o legal per actuar davant l’emergència climàtica. Una jornada sense veu per als moviments ecologistes, ni per als petits o mitjans ajuntaments, ni per als científics… una jornada del gran poder polític i econòmic (port de Barcelona, Fira, SEAT…) i en bona part també una jornada d’autocomplaença del Govern i el poder convergent de tota la vida.

Encara així, també es van dir coses raonables i encertades, com per exemple que no actuar és molt més car que actuar, donades les conseqüències que ja estem vivint. Al novembre hi haurà una nova COP a Glasgow i es marquen aquest horitzó per a tenir llest el “mapa de compromisos”.

La pressió real sembla que pot arribar des d’Europa, el representant de la UE va recordar el compromís de la nova Comissió d’elaborar un pla europeu per a mitigar el canvi climàtic en els seus primers cent dies de mandat. Un pla de green deal i una transició suposadament justa amb mecanismes de compensació basat en un programa de Treball dotat de fons (100.000 M de € anuals). El Govern ha assegurat que assumirà les directrius que fixi la Unió Europea.

Finalment plors de Torra per no poder fer més, perqué si “aquest Govern que treballa de la independència de Catalunya” ho aconseguís, tot serien assoliments i avanços, tot és culpa de no tenir mitjans.

Un bon resum és la frase escoltada a l’escenari: “El dia d’avui, és només, d’alguna manera, una posada en escena”.

En tot cas, estem expectants per veure el llistat de compromisos i pendents que el parlament faci una bona feina aprovant per exemple la nova llei de gestió i reducció de residus, al mateix temps que no s’oblidi d’aplicar lleis vigents com la del canvi climàtic 16/2017. Tots hem de fer la nostra part, tenim esperances en l’acció d’Europa, del Ministeri de Transición Ecológica i, fins i tot, del propi Govern de la Generalitat; treball necessari per part de tots institucions, empreses i ciutadania.