MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC I ECP RUBÍ EN SUPORT A LA NECESSITAT D’UN PACTE D’ESTAT PEL DRET A L’HABITATGE.

MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC I ECP RUBÍ EN SUPORT A LA NECESSITAT D’UN PACTE D’ESTAT PEL DRET A L’HABITATGE.

La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha obligat els ajuntaments a aplicar polítiques públiques de contenció durant l’estat d’alarma amb intel·ligència col·lectiva, proximitat en l’atenció  i sensibilitat en les accions per evitar el col·lapse del sistema públic de salut. Ara els ens locals es troben aprovant i implementant mesures socials i econòmiques en el procés de desescalada.

Els Ajuntaments hem impulsat en temps rècord la creació d’equipaments socials i sanitaris, hem fet front a les demandes de la població més vulnerable, i hem dedicat molts esforços en l’aplicació de les diferents mesures de les fases de la desescalada. En paral·lel, el Govern de l’Estat ha aprovat un conjunt de mesures d’escut social per evitar que l’emergència sanitària trenqués el model de cohesió social i es produís un increment de les desigualtats existents.

En matèria d’habitatge la situació anterior a la crisi provocada per la COVID19 ja era preocupant. L’estat espanyol liderava els desnonaments a nivell europeu, amb 54.000 el 2019, majoritàriament en règim de lloguer; el nostre parc públic és insuficient (un 2% del total enfront del 15% de mitjana europea); disposàvem d’un parc privat d’habitatge envellit i de mala qualitat, que no complien els estàndards energètics actuals, i els preus de lloguer eren massa elevats en relació amb la capacitat adquisitiva de la població.

Aquesta situació és el resultat de les diferents polítiques impulsades durant els últims 40 anys, especialment de la mala gestió duta a terme durant l’anterior crisi immobiliària. La crisi de 2008 i la seva gestió posterior va estar marcada per una emergència habitacional caracteritzada per milers de desnonaments, per una severa reducció de les partides pressupostàries quan més es necessitaven, i per canvis normatius que en lloc de beneficiar la majoria van afavorir a uns pocs, com el rescat bancari, la negativa a la dació en pagament, la regulació de les SOCIMI i la flexibilització del lloguer.

Afortunadament, les noves mesures aprovades pel Govern estatal s’allunyen dels errors del passat, tot i que encara són insuficients. Tant la prohibició de llançaments, les ajudes al lloguer, com la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer han estat mesures essencials, però que caldria prorrogar, com a mínim, durant 6 mesos més. Aquestes mesures, importants i necessàries, són mesures d’urgència i no suposen un canvi estructural en un Estat que encara pateix un retard considerable en relació a les millors pràctiques europees en polítiques d’habitatge.

Complementàriament el Govern d’Espanya va avançar per transferència urgent els fons del Pla Estatal de l’Habitatge 2018-2021 a les CCAA, per un total de 346 M€ i a continuació  es van transferir 100 M€ més a càrrec del Fons de Contingència. Les CCAA tenen flexibilitat per decidir l’import que destinaran als programes del Pla Estatal de l’Habitatge 2018-20121: ajuts directes a víctimes de violència de gènere, persones objecte de desnonament, sense llar i especialment vulnerables, així com el programa per contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social del COVID-19 en els lloguers d’habitatge habitual, entre d’altres.  En el cas de Catalunya, s’han rebut 52.780.000 M€, provinents de Pla Estatal de l’Habitatge 2018-20121, i 14.500.000 M€ del Fons de Contingència.

A Catalunya es van convocar per  Resolució TES/1047/2020, de 12 de maig,  els ajuts per contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la COVID19 en els lloguers d’habitatge habitual. La dotació econòmica que s’hi assignava eren els 14,5 M€ que es van transferir des del Govern d’Espanya.

Aquests ajuts al lloguer tenen caràcter extraordinari i van dirigits als llogaters que com a conseqüència de l’impacte econòmic i social de la pandèmia tinguin problemes transitoris per atendre el pagament total o parcial del lloguer, per què  es trobin en situació d’atur, Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO), o que hagin vist reduïda la seva jornada de treball de manera que els suposi una pèrdua d’ingressos

El 29 de maig amb la resolució TES/1199/2020, es va suspendre, de forma cautelar, la presentació de sol·licituds d’aquests ajuts. Segons deia la mateixa resolució, fins que la tramitació i valoració de les sol·licituds ja presentades permetin analitzar la suficiència del crèdit que faci viable la continuació o no de la presentació de noves sol·licituds.

El Departament de Territori no ha posat termini a la suspensió, els afectats per la COVID-19 que podrien acollir-se a aquests ajuts, i que encara no havien presentat sol·licitud, no saben si ho podran fer, o no. Tampoc se’ls dóna alternativa.

L’accés i la qualitat de l’habitatge són factors decisius en la lluita contra les desigualtats i el canvi climàtic. A més, tant la promoció de nous habitatges com la millora de les existents tenen importants impactes econòmics.

Afrontar l’emergència habitacional com una oportunitat per a l’impuls d’una economia sostenible requereix treballar en un gran pacte d’Estat de caràcter estructural i amb horitzons a llarg termini que impliqui totes les administracions públiques i les organitzacions socials.

Donada la gran preocupació que els ens locals comparteixen sobre com garantir el dret a l’habitatge davant de la enorme crisi habitacional que viurem per la crisis econòmica ocasionada per el coronavirus SARS-CoV-2, estem convençudes que des del municipalisme hem de liderar una estratègia compartida amb la resta d’administracions per a garantir aquest dret. Una estratègia que abordi la imminent emergència, però que també se centri en canvis de caràcter estructural mitjançant una Pacte d’Estat pel Dret a l’Habitatge.

Ateses les consideracions anteriors, proposem.

ACORDS:

  1. Instar la cooperació entre totes les administracions públiques per fer front a la crisi habitacional post COVID-19 i fer tots els esforços possibles per a garantir el dret a l’habitatge, mitjançant un Pacte d’Estat pel Dret a l’Habitatge.
  2. Demanar que aquest Pacte d’Estat pel Dret a l’habitatge contempli, com a mínim, el decàleg de mesures següents:
    1. Impuls de l’habitatge com a sector estratègic per a la recuperació econòmica, la cohesió social i la lluita contra el canvi climàtic. Per això cal un increment del pressupost d’habitatge fins a l’1% del PIB.
    2. Aplicació d’una nova moratòria per a desnonaments i una nova pròrroga automàtica dels contractes de lloguer, de com a mínim 6 mesos.
    3. Creació de mecanismes de mediació obligatòria com a requisit previ a l’inici de qualsevol procés judicial de desnonament.
    4. Inici d’una una reforma fiscal per beneficiar el lloguer protegit i la rehabilitació.
    5. Impuls a la construcció d’habitatge donant prioritat al lloguer protegit i altres règims no especulatius com la cessió d’ús mitjançant processos de industrialització i amb un nou model de col·laboració públic-privat.
    6. Impuls a la rehabilitació energètica i d’accessibilitat del parc d’habitatges.
    7. Garantia dels drets energètics.
    8. Lluita contra l’especulació.
    9. Reconversió dels habitatges buits de la SAREB i dels grans tenidors en habitatges de lloguer per a famílies vulnerables, cedint-los als ajuntaments mitjançant les borses de lloguer municipals.
    10. Regulació i control del preu dels lloguers.
  3. Instar el Govern de l’Estat espanyol, conjuntament amb les Comunitats Autònomes i les entitats municipalistes, a posar en marxa aquest Pacte d’Estat pel Dret a l’habitatge.
  4. Demanar al Govern de la Generalitat que aixequi de manera immediata la suspensió de la presentació de sol·licituds dels ajuts per contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la COVID19 en els lloguers d’habitatge habitual.
  5. Demanar al Govern de la Generalitat que en cas que la dotació pressupostària inicial d’aquests ajuts no fos suficient, una vegada tramitats i valorats tots ells, es complementi amb recursos propis de la Generalitat de Catalunya.
  6. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar una nova llei de barris per fomentar la rehabilitació habitacional i energètica en barris en situació de vulnerabilitat i amb habitatges envellits.
  7. Instar la Generalitat de Catalunya a participar de manera activa en l’elaboració del Pacte d’Estat pel Dret a l’Habitatge i a defensar la seva aprovació el més aviat possible.
  8. Traslladar els presents acords al Govern de l’Estat espanyol, a la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona i a les entitats municipalistes de Catalunya i a la FEMP.

 

Deja una respuesta

Cerrar menú