Rubí és una de les 50 entitats locals que reclamen més protagonisme i recursos per a la transició energètica

Rubí és una de les 50 entitats locals que reclamen més protagonisme i recursos per a la transició energètica

Una cinquantena d’ajuntaments presenten al·legacions conjuntes a la consulta pública de Govern sobre les comunitats energètiques. En elles reivindiquen mecanismes senzills i unificats per a la seva tramitació, recursos i eines per impulsar-les, capacitat de participació directa en les normes que els afecten, que les comunitats energètiques puguin facilitar el bo social i un sistema de governança de l’energia més democràtic, en oposició a l’actual.

Rubí és un dels 50 ajuntaments que han respost a la consulta pública plantejada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic, la finalitat de la qual era recollir l’opinió de col·lectius i entitats interessades, administracions i agents potencialment involucrats en el desenvolupament de comunitats energètiques, per la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de les directrius europees del mercat interior de l’electricitat i d’energies renovables.

Aquestes directives estableixen que els països de la Unió Europea han de garantir en el seu ordenament estatal el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la pròpia energia renovable de la ciutadania. En elles s’estableixen dos models de comunitats locals d’energia: la Comunitat d’energies renovables i la Comunitat ciutadana d’energia.

Les al·legacions reclamen disposar d’un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l’energia, alhora que pretenen donar totes les garanties perquè les comunitats energètiques operin sense afectar la seguretat del sector elèctric.

 

Millorar l’accés a l’energia a través de les comunitats energètiques

Dues de les reivindicacions incloses són que les comunitats energètiques puguin estendre les experiències d’autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i que puguin operar en xarxa de mitja tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal.

Aquestes peticions permetrien un major impacte de diverses accions que porta a terme Rubí Brilla, com ara l’autoconsum compartit en polígons o les actuacions incloses al programa Comunitats Rubí Brilla.

Per tal de millorar l’accés a l’energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que les comunitats energètiques puguin facilitar el bo social o els ajuts que hi hagi en matèria de pobresa energètica, igual que haurien de poder fer-ho totes les comercialitzadores i no només les de referència.

Es proposa també crear marcs locals d’intervenció que permetrien fer de l’energia un vector de transformació de la ciutat. També es preveu que les comunitats energètiques puguin operar com a subministradores, tal com planteja la directiva, complint una sèrie de requisits i amb menys exigències normatives que les que es contemplen per a les comercialitzadores d’àmbit estatal.

Al seu torn, aquestes comunitats podran operar a la xarxa de distribució, tal com planteja la directiva. Perquè aquesta operació es doni amb totes les garanties, s’entén que s’hauria de fer de la mà d’una distribuïdora. Això podria afegir un dinamisme econòmic local, com el que està provocant a Alemanya i a d’altres països, que reportaria beneficis per al municipi, els seus veïns i veïnes i pel teixit comercial i industrial.

Algunes de les propostes incloses a les 15 pàgines d’al·legacions municipals s’inspiren en iniciatives existents en altres països de la Unió Europea, que o bé ja han transposat aquestes directives, o bé han avançat en la creació de comunitats energètiques sense disposar d’un articulat concret. Es plantegen propostes ja existents a Alemanya, Portugal, Irlanda o Polònia.

Les capacitats i requisits que s’estableixin ara en la transposició de les directives determinaran la utilitat d’aquestes comunitats energètiques i la seva capacitat de transformar l’actual model energètic oligopòlic, controlat i gestionat per un petit nombre de grans empreses, en un model distribuït, on l’energia pugui ser gestionada per un teixit social, administratiu i empresarial divers i local.

 

Les al·legacions han estat subscrites pels següents 50 municipis i entitats locals:

Els ajuntaments d’Alcorcón, Argençola, Barberà del Vallès, Barcelona, Cadis, Calvià, Conil de la Frontera, El Prat, Flix, Fuentecantos, Girona, Granollers, La Palma, Manzanares del Real, Lladurs, Lleida, Los Palacios y Villafranca, Montcada i Reixac, Montornès, Mont-Roig del Camp, Navàs, Olost de Lluçanès, Palma de Mallorca, Pamplona, Rivas Vaciamadrid, Ronda, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Martí de Tous, Sant Pere de Torelló, Santa Coloma de Gramenet, Senán, Terrassa, Tibias, Torrebesses, Vacarisses, València, Viladecans, Àrea Metropolitana de Barcelona, Agència d’Energia de Barcelona, Associació de Micropobles, Asociación Nacional de Autoconsumidores (ANA), ITC- Instituto Tecnológico Canario, EnergÉtica coop, cooperativa de Palencia, Enercoop, cooperativa elèctrica Crevillent, Vergy, comunidad energética i Diputació de Barcelona.

Font

 

Deja una respuesta

Cerrar menú