El proper 20 de juny, es commemora el dia de les persones refugiades. Com cada any, per bé o per dolent, al voltant d’aquesta data es fan diferents actes i declaracions en referència a les persones que busquen refugi arreu del món i per una amplia diversitat de motius. Diferents accions necessàries que, durant un temps, fan que aquestes situacions tinguin a sobre un focus de compromisos i defensa dels DDHH, però després ens tornem a trobar amb 365 dies on aquestes persones no són noticia perquè assoleixin els seus drets, si no com són víctimes d’un sistema que les fa fugir de casa seva i un sistema que fa tot el possible per a que assolir drets sigui tan difícil com haver de decidir fugir, si es que no han mort en el camí.

No hi ha millor forma d’explicar-ho que de la veu de les pròpies persones que han buscat refugi a altres països. Orígens molt diversos, terres d’arribada molt diferents, massa motius per haver de marxar de casa. A Rubí hem volgut donar veu a aquestes persones. Ho hem estat fent a través de diverses activitats vinculades al món educatiu, al jovent que ha de convertir-se en les futures generacions que, desitgem, facin d’aquest món un lloc millor per viure, i els hi hem d’oferir eines i exemples per fer-ho. Una d’aquestes eines han estat les biblioteques humanes. Uns projectes on les persones que han patit els processos migratoris, per diferents motivacions, igual que un llibre, han pogut explicar la seva experiència i fins i tot exposar denúncia contra les formes i impediments que han trobat en aquells llocs a on han arribat. Perquè tot i la voluntat de ser ciutadania i ciutat acollidora, els impediments existeixen en diverses formes: lleis, procediments administratius i els diferents nivells de racisme que, com a societat, som capaços de dur a terme. I amb tot això, aquesta experiència aporta elements crítics i d’aprenentatge per poder construir la ciutadania crítica i diversa que volem i necessitem. Una forma d’apropar-se a tot allò que necessitem per aconseguir-ho.

Tindrem una nova oportunitat d’escoltar aquestes veus, en aquesta ocasió sobre l’escenari del teatre La Sala amb l’obra  “Alhayat o la suma de los días”, on veus de persones refugiades tornaran a trobar oïdes que escoltin les seves històries, que podrien ser les històries de moltes de nosaltres, i de fet són part de la nostra història, perquè de persones refugiades també ho hem estat en aquest país, en aquest continent, però en ocasions és una memòria molt selectiva i interessada. També per entendre què els va dur a fugir de casa seva i, si parem atenció, qui són els responsables d’aquestes situacions.

Novament l’objectiu és no explicar-nos entre nosaltres les vides de les persones refugiades, si no donar, oferir i trobar espais on aquestes veus puguin parlar i ser escoltades, per a que puguem aprendre què vol dir realment què és ser una persona refugiada, una de les formes que farà possible que als nostres pobles i ciutats no puguin aparèixer espais d’aquelles veus que, des de la superioritat del seu status quo, facin ús de la por per escampar el monstre del racisme i la intolerància.

Les persones refugiades esdevenen veïns i veïnes en aquells indrets on arriben per arrelar i continuar la vida que a casa seva se’ls ha negat. Les persones que avui anomenem refugiades, són també les nostres àvies i besavis, vinguts des d’altres indrets de l’estat perseguits per la guerra i la fam, o per no poder expressar-se lliurement, són aquelles persones que al 36 van passar la frontera i van esdevenir refugiades arreu d’Europa i el món. Totes som, en un sentit o en un altre, persones hereves d’un món que genera situacions que ens converteix en migrants per obligació o per necessitat.

Ens hem d’escoltar com a iguals, donar-nos veus a totes per poder reconèixer-nos en l’altre. Necessitem urgentment incorporar les seves veus amb les nostres. Perquè només així podrem prendre consciència de per què no hem de tenir cap CIE, de per què són tan greus les morts al Mediterrani, de per què és important parlar de decolonialisme i de mutlinacionals, també de canvi climàtic, de feixisme i antifeixisme, de racisme i antirracisme, per què hem de garantir el dret de les persones a moure’s lliurement, i de per què hem de garantir vies segures per a que les persones puguin salvar la seva vida.