MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM PER POSSIBILITAR L’ACCÈS A UNA COMERCIALITZADORA PÚBLICA D’ELECTRICITAT ALS CIUTADANS I CIUTADANES DE RUBÍ

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM PER POSSIBILITAR L’ACCÈS A UNA COMERCIALITZADORA PÚBLICA D’ELECTRICITAT ALS CIUTADANS I CIUTADANES DE RUBÍ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

 

Durant els darrers mesos s’ha generat una important alarma social amb motiu de l’increment del preu de la llum. L’1 de juny va tenir lloc l’entrada en vigor de la nova tarifa de peatge 2.0TD, per la qual s’estableix una nova distribució horària de la tarifa energètica en tres trams: Vall, Plana i Punta. La coincidència en el temps de la reforma i d’aquesta tendència a l’alça del rebut, generada per l’efecte de la pujada dels preus dels drets d’emissió de CO2 i per l’encariment del gas en el mercat majorista (el denominat pool), ha generat un rebuig encara més gran per part de la població vers els elevats costos que les famílies han de suportar per fer servir l’electricitat a les seves llars. Famílies que en molts casos es veuen castigades per la pobresa energètica o que pateixen talls injustificats en el seus subministraments.

La situació actual és inseparable del fet que el sistema elèctric s’insereix en un mercat oligopòlic, dominat per un nombre reduït de companyies, una de les quals era estatal i es va privatitzar –Endesa. Tant la producció com la distribució -sense tenir en compte la xarxa de transport- es troba principalment en mans de tres grans empreses i les seves filials: Endesa, Iberdrola i Naturgy. Juntament els altres dos operadors més importants (EDO i Repsol) exerceixin una clara posició de domini en l’àmbit de la capacitat instal·lada, la generació d’electricitat, la distribució als punts de consum final i, també, en la comercialització.

Durant les darreres dècades aquestes empreses s’han internacionalitzat i han quedat estretament vinculades als mercats financers internacionals. També s’han beneficiat d’una legislació sobre el mercat majorista d’electricitat que no afavoreix la competència, ni potencia el paper de les energies renovables, però sí que propicia l’existència de períodes de fortes tensions a l’alça dels preus que la ciutadania pateix en forma de fortes pujades en el rebut de la llar. Segons dades d’Eurostar, en un període de baixes tensions inflacionàries com el comprès entre 2006 i 2017, el preu pagat per les llars espanyoles amb un consum elèctric anual situat entre 2,5 i 5 MWh a l’any –que són la immensa majoria-, va experimentar una pujada continuada durant gairebé tot el període, amb una taxa mitjana de creixement del 6,5% anual i un preu en el darrer any que duplicava el de l’any inicial, enfront d’un creixement en preus del 3,5% al conjunt de la Unió Europea.

Davant d’aquesta situació, són necessàries reformes en el sistema elèctric, impulsades des de l’administració central, que corregeixin les seves ineficiències, els beneficis excessius de les grans empreses i que afavoreixin l’accés a uns preus més justos al conjunt de la ciutadania. No obstant això, altres administracions tenen també competències per incidir en la política energètica, especialment en l’àmbit de la comercialització. Una comercialització que en gran mesura també es troba en mans de les filials de les principals companyies productores, les quals comercialitzen al voltant d’un 80% de l’energia subministrada a les persones consumidores. Això dificulta la penetració d’operadors alternatius –altres empreses, cooperatives sense ànim de lucre i operadors públics–, que malgrat tot, poc a poc, comencen a ocupar una quota major de mercat. Des d’aquest punt de vista és necessari generar els mecanismes perquè cada cop un major nombre de comercialitzadores puguin accedir a energia produïda per instal·lacions de tecnologies renovables i suprimir els avantatges que puguin tenir les filials de les grans companyies, derivades de la seva posició de poder en el sector. Cal garantir especialment la competència d’operadors clarament compromesos amb la transició energètica, tan públics com privats.

L’existència d’una empresa pública permet prioritzar les polítiques d’estalvi i la transició energètica davant de l’afany de lucre. Barcelona Energia ha aconseguit oferir una de les tarifes variables més econòmiques del mercat i és 100% renovable. La finalitat no lucrativa de la mateixa i els seus serveis d’assessorament faciliten a persones consumidores i empreses evitar sobrecostos per excessos de potència contractada i rebre recomanacions per assolir un major estalvi i eficiència energètica. Però només la ciutat de Barcelona i els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estan en disposició de rebre els serveis d’aquest operador públic, ja que TERSA-Barcelona Energia és una empresa pública actualment participada per l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona i és només en el seu àmbit màxim de competències on es poden desplegar els seus serveis, que correspondria al conjunt de l’AMB.

Precisament aquest mateix mes de juny 9 municipis metropolitans han iniciat els tràmits per entrar a formar part de l’accionariat de TERSA: Castellbisbal, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Viladecans. Aquest canvi permetrà als consistoris afectats i als usuaris i usuàries dels municipis contractar els serveis de subministrament de Barcelona Energia, però la major part dels municipis catalans seguiran restant exclosos de poder contractar el seu subministrament amb un operador públic.

Des del nostre grup municipal estem compromeses a situar a l’agenda política la demanda que els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat tinguin la possibilitat de contractar els seus subministraments energètics amb un operador públic. Malgrat que a Rubí no disposem d’un operador local i que de fet segurament aquesta tampoc seria l’escala competencial idònia, atesa la multiplicitat d’operadors que obligaria a crear en el conjunt del país, sí que existeixen altres administracions a través de les quals es pot fer efectiu aquest dret. També la nostra condició de membres de l’associació de municipis per a la gestió pública de l`energia, aprovada pel Ple municipal, així com els nostres compromisos de lluita contra l’emergència climàtica i la transició energètica, ens obliguen a traslladar propostes que ajudin a reconduir les diferents ineficiències i situacions injustes que ocasiona el funcionament actual del sistema elèctric.

Atesa, doncs, la voluntat del Ple expressada en el passat mitjançant diferents mocions i la demanda ciutadana d’un rebut elèctric just per a les famílies i les petites i mitjanes empreses, proposem al Ple municipal de Rubí l’adopció dels següents

ACORDS

1.- Instar al Govern d’Espanya a avaluar la viabilitat de crear una empresa pública d’energia que actuï tant en l’àmbit de la producció com de la distribució.

2.- Instar al Govern d’Espanya a fer efectius el conjunt d’acords subscrits l’acord del Govern de Coalició entre PSOE i Unidas Podemos referits a les energies renovables i la regulació del sector elèctric, que encara presenta qüestions pendents d’aplicació com la introducció d’un disseny incremental en el tram variable, en funció de l’energia consumida, per tal que el cost de pagar els primers kWh consumits sigui inferior al cost dels següents.

3.- Instar a la Generalitat de Catalunya a constituir una comercialitzadora pública d’energia que pugui subministrar electricitat a particulars, empreses i entitats de tot el territori català.

4.- Instar a l’Ajuntament a posar la ciutat de Rubí a disposició de la Generalitat per facilitar la posada en marxa de l’empresa d’energia pública catalana en el moment en què aquesta es constitueixi.

5.- Instar a l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona a explorar una fórmula d’integració d’aquesta administració provincial a Tersa-Barcelona Energia, que ampliï l’àmbit competencial de l’empresa pública i faci possible que tots els municipis de la província de Barcelona puguin accedir als serveis de l’operadora pública d’energia.

6.- Instar al Govern d’Espanya a que totes les operadores públiques puguin oferir el Bo Social.

7.- Comunicar aquests acords al Govern d’Espanya, al Congrés de Diputats i els diferents grups parlamentaris, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i els seus Grups Parlamentaris, la Diputació de Barcelona i els grups polítics del Ple, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació d’Associacions de Veïns de Rubí i a Tersa-Barcelona Energia.

No obstant això, el Ple resoldrà.

Rubí, 12 de juliol 2021

Deja una respuesta

Cerrar menú