En el marc de la commemoració per la proclamació de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), el 27 de
febrer de 1976, com cada any els municipis socis de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble
Saharaui volem afirmar el nostre suport i reconeixement a la lluita del poble saharaui en la consecució del seu dret a
l’autodeterminació per desenvolupar-se a la seva terra en pau i llibertat.
Els darrers mesos el context internacional al voltant del conflicte del Sàhara Occidental s’ha vist sacsejat per un seguit
de fets que en condicionen la seva resolució de forma pacífica i d’acord la Resolució 690 del Consell de Seguretat
de les Nacions Unides del 29 d’abril de 1991 que contempla la realització d’un referèndum d’autodeterminació.
Al trencament de l’alto el foc, per part del Marroc, el novembre de 2020 a la zona del Guerguerat i a la conseqüent
represa de les hostilitats entre el Front Polisario i l’exèrcit alauita s’hi va sumar l’estiu passat l’increment de la
confrontació geopolítica al Magreb amb el trencament de relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc, quan
Rabat encara estava immersa en el conflicte diplomàtic amb l’Estat espanyol, una situació que encara avui perdura.
Al setembre de 2021 el Tribunal General de la Unió Europea va fallar a favor del Poble sahrauí i va fer pública la
sentència que anul·lava els acords comercials entre el Marroc i la Unió Europea que incloïen els recursos del Sàhara
Occidental. La sentència reconeix que el Marroc no té sobirania sobre el territori ni els recursos del Sàhara Occidental
i que, per tant, no pot comerciar-los. Alhora, reitera que el Front Polisario és l’únic representant del poble sahrauí. El
Consell de la UE va decidir recórrer la sentència, de manera que el Tribunal de Justícia de la UE, la instància superior,
s’haurà de tornar a pronunciar.
El novembre de 2022 el diplomàtic italo-suec Staffan de Mistura era nomenat nou enviat especial de la Secretaria
General de l’ONU per al Sàhara Occidental, desprès de dos anys amb el càrrec vacant, i al gener feia la seva primera
visita a les dues parts del conflicte. De Mistura, prèvia parada a Rabat, va visitar els campaments de refugiats sahrauís
del Tinduf al desert d’Algèria.
Atenent tot l’exposat i que totes aquestes situacions aporten una nova capa a les moltes que fan perdurar el conflicte,
el qual té el Poble Sahrauí com a principal damnificat, ja que veu cronificada la seva situació de persecució, exili i
ocupació.
Rubí com a membre de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharaui proposa l’adopció
dels següents acords:
1. Sumar-se a la commemoració de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, el 27 de febrer de
1976, i en aquest marc penjar la seva bandera en un espai públic del municipi i fer-ne difusió a través de les xarxes
socials de l’ajuntament.
2. Instar al Parlament de Catalunya a que constitueixi l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara, ja que malgrat
haver estat en funcionament les darreres legislatures un any després de l’inici de la XIII continua sense activar-se.
3. Instar el Govern espanyol a sol·licitar al Consell de la UE que no recorri la sentència que anul·la els acords
comercials entre el Marroc i la Unió Europea que incloïen els recursos del Sàhara Occidental. De manera que s’aturi
l’espoli de recursos naturals del Poble sahrauí.
4. Instar a totes les administracions, als governs locals, al govern de Catalunya, al govern de l’Estat espanyol, a les
institucions europees, així com a les Nacions Unides a què promoguin de manera activa la inclusió d’un mecanisme
d’observació i protecció dels drets humans de la població sahrauí per part de la MINURSO i, alhora, vetllin per
preservar l’esperit pacífic, desmilitaritzat i democràtic en la resolució del conflicte.
5. Instar el Regne del Marroc a què compleixi els acords internacionals i, en concret, el Pla d’arranjament (Resolució
690 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 29 d’abril de 1991), i que retiri de forma immediata els seus
efectius militars del Guerguerat i deixi d’utilitzar el Guerguerat o qualsevol altre pas del sud-oest del territori sahrauí
per comunicar-se amb Mauritània.
6. Instar el Regne del Marroc a què alliberi els i les activistes i defensores de drets humans sahrauís preses.
7. Fer una crida a la comunitat internacional, i particularment a les Nacions Unides i la seva missió de pau en aquest
territori (Missió de Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental -MINURSO), perquè assumeixin el seu
mandat i vetllin pel respecte i el compliment de la Resolució 690 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del
29 d’abril de 1991 que contempla la realització d’un referèndum d’autodeterminació.
8. Instar l’ONU i totes les parts implicades, a què d’acord amb la legalitat internacional, s’impliquin activament per
garantir la seguretat i la integritat de la població sahrauí, i que impulsi una solució definitiva del conflicte en compliment
de les resolucions dictades.
9. Renovar el compromís de la nostra ciutat amb el Poble sahrauí a través de la participació en els diversos espais
que treballen en aquest sentit com la Coordinadora d’Ajuntaments Solidaris amb el poble Sahrauí i el Fons Català de
Cooperació al Desenvolupament, i la col·laboració amb les entitats locals de solidaritat amb el Poble sahrauí a través
dels projectes de cooperació i d’ajuda humanitària que garanteixen els drets humans de les persones sahrauís.