Els barris i viles on viuen els sectors populars del nostre país, son, en molts
casos, herència de processos d’urbanització expansius, uniformadors, d’alta
densitat i baixa qualitat de la construcció i es veuen inevitablement afectats –
d’una part- pels impactes de la crisis econòmica i social de la darrera dècada,
amb greu incidència de l’atur, de la precarietat,de les baixes pensions, dels
desnonaments, i –d’altra part- per l’emergència climàtica, la crisis sanitària, la
dificultat d’accés a subministraments bàsics com l’aigua i l’energia elèctrica, el
deteriorament dels espais públics i la insuficiència d’equipaments públics i de
serveis de promoció personal i econòmica.
És indiscutible que la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees
urbanes i viles que requereixen una atenció especial continua sent una
referència normativa. Aquesta llei tenia per objecte promoure la rehabilitació
integral de barris i viles per evitar-ne la degradació, millorar les condicions de
les persones residents en aquestes àrees, i afavorir la cohesió social. Per
aconseguir-ho, la llei establia la creació d’un fons econòmic a disposició dels
ajuntaments que presentaven projectes d’intervenció integral amb l’objectiu de
la millora urbanística, social i econòmica dels barris. El pla de barris va dur a
terme 143 actuacions amb un pressupost de quasi 1.000 milions d’euros, fins a
la seva interrupció el 2010. 16 anys després de l’aprovació d’una normativa
innovadora, inclusiva i sensible amb les classes populars dels nostres barris, es
torna a imposar la necessitat de rehabilitar i millorar la qualitat de vida dels
veïns i veïnes.
Es confirma que les desigualtats socials i la degradació urbanes i territorials
van íntimament associades i es retroalimenten. La crisi sanitària generada per
la pandèmia de la COVID 19 ha posat més en evidència aquestes desigualtats,
als barris vulnerables hi ha major densitat, més proximitat física,els habitatges
són més petits, tenen menys ventilació i no disposen d’espais públics de
qualitat.
La crisi climàtica ens ha demostrat,una vegada més, que els sectors socials
més vulnerables reben més impacte negatiu i els seus efectes son majors. Els
barris i viles amb edificacions i infraestructures de major antiguitat, obsoletes,
pateixen en major mesura totes les conseqüències de l’emergència climàtica:
les condicions d’habitabilitat i accessibilitat són manifestament insatisfactòries,
fa més calor durant les onades de calor i requereix major esforç per escalfar-les
durant les onades de fred, estan més exposats a les conseqüències de la
pobresa energètica, els afecten més les pluges i l’efecte illa de calor i és el
primer lloc on desapareix el comerç de proximitat i les feines associades. En
aquesta conjuntura és urgent un canvi de paradigma que es fonamenti en
l’urbanisme ecològic, en la rehabilitació residencial i en la renovació urbana i
rural. Els barris i viles amb baix nivell de renda no poden quedar fora de la
transició ecològica. Aquest procés de transformació econòmica i ambiental ha
de ser socialment just, amb unes polítiques publiques perquè els barris i viles
més empobrits participin de la gran transformació que suposa el repte de la
crisi climàtica.
La pròpia ciutat de Rubí és, en bona mesura, fruit de creixements sense
planificació general, ja sigui des de l’ocupació d’al·luvió desordenada, com la
dels barris de Ca N’Oriol, Can Fatjó o bona part de les urbanitzacions o la de
barris d’alta densitat com el de les Torres o el 25 de Setembre. Tot plegat
acompanyat per un parc d’habitatge envellit a d’altres barris. Al centre de la
transformació hi ha d’haver eines com la futura Oficina de Rehabilitació,
contextualitzades en el propòsit d’aconseguir una ciutat sostenible i sense
perdre de vista l’oportunitat que ens presenta la redacció del nou Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal o l’aplicació de les conclusions del Pla de
Verd Urbà.
La rehabilitació no ha de quedar en una simple recuperació arquitectònica, sinó
que ha d’ubicar-se en l’ordre físic, amb la recuperació arquitectònica exterior i
interior dels edificis i amb la reurbanització general dels barris; en l’ordre
funcional, dotant-los de vida econòmica, en la mesura del possible, i en l’ordre
social, potenciant el sentiment de pertinença al lloc, de vida quotidiana, de
veïnatge, intentant evitar els processos de gentrificació que es podrien donar
mitjançant l’expulsió per raons econòmiques dels habitants actuals d’aquests
espais.
La política de transició ecològica urbana és una peça clau del projecte de
Green New Deal per Catalunya i un dels projectes fonamentals de la
reconstrucció econòmica. Un projecte que respon als criteris de cohesió social,
creació d’ocupació i transició ecològica del Fons de recuperació europeu Next
Generation EU.
La importància de les actuacions ecourbanístiques de rehabilitació amb un gran
valor contracíclic en l’economia local, han de permetre fixar les persones
residents als barris, atreure població més jove i una major barreja social
consolidar iniciatives comunitàries i de solidaritat veïnal i millorar les condicions
mediambientals, educatives i de salut de la ciutat. Els fenòmens que tenen com
a comú denominador la concentració en barris, zones o viles molt concretes de
problemes d’ordre social i econòmic, amb la insuficiència dels serveis públics i
la manca d’infraestructures, requereixen polítiques i accions publiques
innovadores, transversals i coordinades tant d’acció i inversions publiques
directes, com de foment i suport als particulars i a la iniciativa privada, que
integrin accions en el teixit social i econòmic i en el teixit territorial i urbà. I això
s’ha de fer de forma planificada, acordada i participativa amb els agents que
actuen sobre els àmbits afectats: autoritats locals, representants del teixit social
i econòmic, entitats culturals, del tercer sector, entitats ecologistes.
En definitiva, unes noves polítiques publiques urbanes que han de ser
secundades per una nova legislació a Catalunya i un fons econòmic que
permeti desenvolupar-les.
Per aquests motius, el grup d’En Comú Podem Rubí proposa al ple l’adopció
dels següents ACORDS:
PRIMER.-Instar el govern de la Generalitat a l’elaboració d’una Llei de millora
urbana, social i ambiental de barris i viles (nova llei de barris).
SEGON.-Acompanyar aquesta llei d’un Fons de recuperació social, urbana i
ambiental de barris i viles de Catalunya nodrit amb recursos del govern de la
Unió Europea, de l’Estat i del govern de la Generalitat.
TERCER.-Comunicar aquests acords al Ministeri de Transició Energètica i
Repte Demogràfic, al Ministeri de Transports, Mobilitat i Nova Agenda Urbana,
al Departament de la Presidència, al Departament de Territori i Sostenibilitat, al
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a la Presidència de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés
i Senat i Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya