La creació de la societat de gestió d’actius immobiliaris, coneguda popularment com a banc
dolent, va ser una de les condicions imposades al MoU, el Memoràndum de Entendimiento
signat amb la Unió Europea per al rescat d’Espanya el 2012.
La Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària, en endavant SAREB,
va ser creada amb l’objectiu de comprar part dels actius tòxics i problemàtics que tenia la
banca per “netejar” els seus balanços i eliminar el llast que tenien els seus actius improductius.
Habitatges i sòl que estaven en poder de les entitats després d’haver estat executades les
garanties i hipoteques dels que no havien pagat els préstecs signats, a més de crèdits fallits
amb enormes dificultats de recuperació, van ser traspassats a aquest “banc dolent” perquè
les entitats deixessin de tenir el llast d’haver de proveir aquests actius que no els generaven
més que despeses i els obligaven a reservar capital.
Perquè no impactés negativament en els comptes de les administracions públiques, la SAREB
es va constituir amb majoria d’accionistes privats sense consolidar el balanç amb els comptes
de l’Estat. Va ser finançada amb recursos públics que suposaven un 95,31% del total, però el
percentatge de propietat accionarial públic només seria del 45,68%. Alhora, els socis privats
que només aportaven el 4,69% del finançament total, es quedaven amb el 54,33% de les
accions.
La notificació de la Unió Europea d’abril del 2021 en el context del Procediment de Dèficit
Excessiu del 2020 va desmuntar l’estratègia i va suposar la integració comptable de SAREB
com a part de les Administracions Públiques.
Com a conseqüència de la reclassificació, l’activitat de la societat repercuteix directament
sobre els comptes públics amb efectes des del 2020. Aquesta integració comptable, ha
suposat un increment en el dèficit públic del 2020 de 9.891 milions d’euros (0,88% del PIB) i
un increment del deute consolidat de les administracions públiques de 34.145 milions d’euros
el desembre del 2020 (3,05% del PIB). De la mateixa manera, en els exercicis successius, les
operacions de disposició del seu actiu per part de la SAREB, així com els seus resultats
comptables afectaran el saldo dels comptes nacionals del sector de les administracions
públiques.
La SAREB va adquirir, per tant immobles, crèdits i sòl per valor de 50.781 milions d’euros
després d’aplicar un descompte mitjà del 52% sobre el que tenien a les entitats. És a dir, actius
comptabilitzats a les entitats bancàries nacionalitzades per 107.121 milions d’euros, van ser
adquirits pel “banc dolent” per 50.781 milions.
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, assegurava el novembre del 2012, només uns mesos
després de la creació de la SAREB, que la societat no només no costaria diners als contribuents
espanyols, sinó que, al llarg de la seva vida, oferiria una rendibilitat del 15%.
El resultat de tot això ha estat l’aprovació d’un Reial decret per eliminar els límits a la
participació de l’Estat a l’accionariat de SAREB, permetent així la nacionalització de facto.
L’aprovació del Reial decret llei 1/2022, de 18 de gener, pel qual es modifica el règim jurídic
de les societats de gestió d’actius i en particular el règim de la Societat de Gestió d’Actius
procedents de la Reestructuració Bancària deixa en evidencia la negligent actuació en la gestió
d’aquesta societat i la necessitat de modificar la forma d’actuar.
Per tot això, el Grup Municipal de En Comú Podem Rubí proposa al Ple de l’Ajuntament,
l’adopció dels següents
1. Instar el Govern de l’Estat la modificació de l’objecte social de SAREB per convertir aquesta
societat en una eina pública per garantir el dret a l’habitatge amb una durada indefinida.
2. Instar el Govern de l’Estat a promoure una modificació de l’articulat de la Llei 9/2012, de
14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit; la Llei 11/2015, del 18
de juny, de recuperació i resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió; i el
Reial decret 1559/2012, de 15 de novembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de les
societats de gestió d’actius, en relació amb el règim jurídic de la Societat de Gestió d’Actius
procedents de la Reestructuració Bancària
3. Instar el Govern de l’Estat que, amb la finalitat de fiscalitzar i controlar adequadament la
SAREB, la presa de control públic incorpori la creació d’un organisme que permeti el
seguiment de l’activitat de la societat i la comprovació del compliment dels seus objectius,
més enllà dels òrgans de control de la societat. Al Consell d’Administració i als organismes
de seguiment esmentats hi participaran els ministeris que tinguin competències en drets
socials i habitatge.
4. Instar el Govern de l’Estat a elaborar un cens dels actius que té en propietat, SAREB.
5. Instar el Govern de l’Estat que fins qie no s’adquireixi la propietat dels immobles per
l’administració pública, es faciliti una gestió social del parc d’habitatges actual de SAREB
per garantir accés a l’habitatge de la població.
6. Instar el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat de Catalunya a realitzar les gestions
pertinents amb la SAREB perquè el sòl urbanitzable que posseeix ho promoguin i tingui un
fi d’habitatge públic destinada a lloguer social i assequible.
7. Traslladar aquests acords al govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i les entitats municipalistes de Catalunya.