El passat 18 de març es feia públic que el govern espanyol havia trencat la seva
posició neutral respecte el conflicte al Sàhara Occidental mitjançant una carta dirigida
a Mohammed VI en què mostrava el seu suport al pla d’autonomia presentat pel
Marroc l’any 2007. Posteriorment, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va
ratificar el posicionament del president del govern, Pedro Sánchez, anunciant en roda
de premsa una nova etapa en les relacions entre el Marroc i l’Estat espanyol.
Amb aquest gir, el govern espanyol trenca el consens àmpliament consolidat
sobre el conflicte, tant en el marc de Nacions Unides com entre les forces polítiques al
Congrés dels Diputats, segons el qual la seva solució ha de passar per la lliure
autodeterminació del poble sahrauí. La proposta d’autonomia confronta aquest principi
d’autodeterminació, ja que, tal com es contempla als acords de pau signats l’any 1991
entre el Marroc i el Front Polisario, la via de resolució del conflicte és mitjançant la
celebració d’un referèndum.
El govern espanyol ha adoptat el nou posicionament en un moment especialment
delicat a la regió, en mig de l’increment de la confrontació geopolítica al Magreb amb el
trencament de relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc i amb la reobertura del
conflicte armat al Sàhara Occidental des de novembre de 2020.
La decisió ve a agreujar un conflicte que s’arrossega des de fa quaranta-sis anys i
arriba com a resposta al conflicte diplomàtic entre els regnes d’Espanya i del Marroc
fruit de l’hospitalització a territori espanyol del president de la República Àrab Sahrauí
Democràtica (RASD) i líder del Front Polisario, Brahim Gali, de setanta-tres anys, l’abril
de 2021 «per raons estrictament humanitàries» segons el govern espanyol. Aquest fet
va comportar que Rabat no impedís l’entrada a Ceuta de fins a 12.000 persones que
es trobaven en territori marroquí, una frontera que habitualment s’encarrega de blindar
la immigració per encàrrec de Madrid. En aquell moment, el Marroc ja va advertir que
la situació de crisis entre els dos estats anava més enllà de l’acollida hospitalària i que
reclamava un posicionament contundent per part del govern espanyol a favor de
l’ocupació del Sàhara. Un pronunciament que finalment ha arribat.
El nou escenari no només perjudica els drets del poble sahrauí, sinó que ho fa a costa
de perpetuar la vulneració dels drets de les persones migrants i refugiades amb
l’externalització de les fronteres i de les polítiques migratòries. D’altra banda, el
portaveu del secretari general de l’ONU ha recordat que el conflicte ha de resoldre’s
«amb un compromís entre les parts i dins el procés polític facilitat per l’ONU».
L’Estat espanyol no pot ignorar aquest context i, d’acord amb la seva responsabilitat
històrica amb el poble sahrauí, ha de treballar en favor del compliment de la legalitat
internacional. En cap cas, el govern pot negociar ni qüestionar el dret del poble sahrauí
a l’autodeterminació i, per tant, donar suport a un pla com el d’autonomia que
qüestiona el dret dels i les sahrauís.
Rambla Santa Mònica, 10, 4t – 08002 Barcelona – Tel 93 412 26 02 – www.fonscatala.org – fonscatala@fonscatala.org
NIF-G17125832 – Declarat d’utilitat pública per acord del Ministeri de l’Interior de 22/04/2002. BOE 78 de 01/03/2003
Per tot això, l’ajuntament de Rubí acorda:
1. Demanar al govern de l’Estat espanyol que rectifiqui de forma immediata el
seu posicionament favorable a un pla d’autonomia del Sàhara Occidental, que
és contrari als drets del poble sahrauí.
2. Demanar al govern espanyol que tingui una actitud proactiva favorable a la
realització del referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental, tal com li
correspon com a potència administradora del territori i de denúncia de les
repetides violacions dels drets humans que pateix el poble sahrauí als territoris
ocupats pel Marroc.
3. Instar al Parlament de Catalunya a què constitueixi l’Intergrup per la Pau i la
Llibertat al Sàhara, ja que malgrat haver estat en funcionament les darreres
legislatures més d’un any després de l’inici de la XIII continua sense activar-se,
per tal que Catalunya tingui una representació institucional de màxim nivell a
l’hora de fer arribar el seu suport a una resolució pacífica i respectuosa amb els
drets del poble sahrauí.
4. Fer arribar aquest acord al Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació del govern
d’Espanya, al Parlament de Catalunya, al Departament d’Acció Exterior i
Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, a la Coordinadora Catalana
d’Ajuntaments amb el Poble Sahrauí, al Fons Català de Cooperació al
Desenvolupament, a la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble
Sahrauí, i a la Delegació del Front Polisario a Catalunya