EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El mes de juny passat es va aprovar la Resolució del Parlament Europeu, de 24 de juny de 2021, sobre la situació de la salut i els drets sexuals i reproductius en la Unió, en el marc de la salut de les dones. Segons aquesta Resolució, “els drets sexuals i reproductius queden protegits com a drets humans en el Dret internacional i europeu de drets humans, per exemple en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona i el Conveni Europeu de Drets Humans, i constitueixen un element essencial d’una prestació sanitària integral; que els drets a la salut, en particular a la salut reproductiva i sexual, són drets fonamentals de les dones que han de reforçar-se i no poden, de cap manera, ser afeblits ni retirats”. En conseqüència, s’insta els Estats membres a garantir una “pràctica segura i legal de l’avortament basada en la salut i els drets de les dones”. Així mateix, demana als Estats membres “que garanteixin l’accés universal a una pràctica segura i legal de l’avortament i el respecte del dret a la llibertat, a la intimitat i a la millor atenció sanitària possible”.
L’Organització Mundial de la Salut recomana dotar de discreció l’entorn del centre sanitari per assegurar la confidencialitat de les dones, la seva lliure decisió i el seu dret a un avortament segur, situació que queda en dubte a causa d’actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que pretenen influir a la decisió de les dones d’interrompre el seu embaràs.
A Espanya, el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs està reconegut i regulat per la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, que gaudeix de gran consens i suport de la ciutadania espanyola.
No obstant això, grups ultraconservadors, organitzats i amb gran capacitat econòmica, assetgen les dones i professionals que ho faciliten, obstaculitzant així l’exercici d’un dret reconegut en el nostre ordenament jurídic.
L’assetjament als centres sanitaris on les dones interrompen voluntàriament els seus embarassos és una constant des de l’aprovació de la Llei orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de reforma de l’article 417 bis del Codi Penal, per la qual es despenalitzava l’avortament en tres supòsits, i continua sent, avui, una realitat.
Per tot això, s’ha aprovat una Llei orgànica, impulsada pel Grup Parlamentari Socialista, perquè sigui delicte obstaculitzar l’exercici d’un dret reconegut, com és la interrupció voluntària de l’embaràs, mitjançant l’assetjament a les dones que prenen aquesta decisió.
La nova llei que modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, incorpora un nou article per a penalitzar l’assetjament que pateixen les dones que acudeixen a clíniques per a la interrupció voluntària de l’embaràs, garantint les condicions d’intimitat i confidencialitat en les quals ha de produir-se la interrupció voluntària de l’embaràs.
Al nostre país, el dret a l’avortament ja està reconegut. El que es protegeix amb aquesta reforma del Codi Penal és el seu exercici en llibertat.
MOCIÓ
Per tot això, l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Rubí (PSC i En Comú Podem) presenta per a la seva aprovació pel Ple Municipal, els següents ACORDS:
- Mostrar el suport de l’Ajuntament de Rubí
a la modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, per penalitzar l’assetjament en les dones que acudeixen a clíniques per a la interrupció voluntària de l’embaràs.
- Mostrar el suport a totes les dones en les seves decisions sobre la seva salut sexual i reproductiva i la continuació o interrupció del seu embaràs.
- Impulsar, en l’àmbit de les competències municipals, programes per a l’educació sexual i prevenció d’embarassos no desitjats, informant i formant sobre el dret a l’avortament i els recursos per a exercir-lo
- Instar a les administracions competents i/o relacionades amb aquest àmbit a dotar dels mitjans necessaris els centres de salut per a assegurar que hi ha una equitat territorial en l’accés a l’avortament i no obligar les dones a desplaçar-se a altres regions sanitàries o a clíniques privades per exercir els seus drets
