El nostre cos, la nostra decisió
És de sentit comú

8 de març 2023

El feminisme ha protagonitzat les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys a nivell global. La massiva vaga feminista amb epicentre a l’estat espanyol, les mobilitzacions de diversos sectors a Polònia en contra de les propostes legislatives contra l’avortament, el “Ni una menos” i la “Marea Verde” a Argentina, o el “Me too” als EE.UU, són només alguns exemples de la potència dels feminismes per a defensar drets i mobilitzar de maneres àmplies i col·lectives. 

En paral·lel, aquestes darreres mobilitzacions han situat el feminisme en el focus dels fonamentalismes antigènere a escala global. Al centre d’aquesta agenda antifeminista de l’extrema dreta mundial se situen els drets sexuals i reproductius (DSiR). Aquests grups i partits polítics intenten, a través de diverses estratègies, erradicar els drets de les dones i persones LGTBI, imposant la seva moralitat i creences amb l’objectiu de mantenir el sistema heteropatriarcal i neoliberal austericida. L’atac als DSiR de les dones i persones LGTBI, és un dels seus objectius estratègics sumats a d’altres com el racisme, la criminalització de la pobresa i la captura de l’espai de la societat civil. L’avortament, l’educació afectivosexual, l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere, i característiques sexuals, el matrimoni igualitari, són part dels DSiR que més ataquen, englobant-los en el que ells anomenen la “ideologia de gènere”. El neoliberalisme en la seva fase més extrema manté com a estratègies retornar les dones a la llar, imposar el mandat del binarisme de gènere, així com la imposició d’un únic model de família heterosexual. 

Al mateix temps, avortar a l’Estat espanyol és legal i gratuït des del 2010, però el circuit públic a Catalunya és encara confús i desconegut per a moltes dones. Un veritable laberint que fa que una de cada tres dones es paga el seu avortament. A Catalunya el 97,8% dels avortaments quirúrgics es fan a clíniques privades que tenen concert amb la Generalitat i no als centres de la xarxa pública d’hospitals. Això implica que moltes dones de territoris com Terres de l’Ebre, Lleida i Pirineus o de la Catalunya Central han de desplaçar-se a una clínica privada que en molts casos no es troba a la seva comarca o província. 

L’estigma social que encara hi ha cap a l’avortament, la falta d’informació accessible, així com l’objecció de consciència, són els principals motius de l’externalització. Segons les dades facilitades pel Departament de Salut, la meitat dels ginecòlegs del sistema públic -305 de 613- són objectors de consciència. Això té un efecte directe sobre les dones, ja que limita el seu accés a l’avortament en algunes demarcacions, i augmenta la dependència de la Generalitat cap a les clíniques privades. Lleida i Pirineus són els principals punts negres del dret a l’avortament a Catalunya: el 72,7% dels ginecòlegs del sistema sanitari públic de Catalunya (incloent la concertada) són objectors de consciència, segons les dades de Salut. 

Per donar una atenció de qualitat, evitant que les dones hagin d’anar amunt i avall, un bon acompanyament i per garantir l’equitat territorial, el dret a l’avortament ha de ser assumit des de la sanitat pública. A més, cal situar el dret a l’avortament i els temes de salut sexual i reproductiva en un context més ampli del benestar, la igualtat social i l’accés a la salut de les persones. La capacitat d’una persona d’exercir els seus drets sexuals i reproductius està directament lligada a les seves condicions de vida, no a una qüestió d’elecció i d’accés individual, i això inclou qüestions com l’autodeterminació corporal, els drets migratoris, la justícia econòmica i ambiental, les desigualtats socials i territorials en l’accés als recursos, etc. 

Per això, aquest 8M volem parlar de justícia reproductiva, un concepte que aterra en la garantía de drets i en les possibilitats materials d’exercir els drets sexuals i reproductius. La justícia reproductiva és una estratègia positiva que enllaça la sexualitat, la salut i els drets humans amb els moviments de justícia social al situar l’avortament i els temes de salut sexual en un context més ampli del benestar, igualtat social i accés a la salut de les persones. 

Aquestes estratègies internacionals antigènere i els atacs als DSiR, ens han d’interpel·lar a tothom; no només a les dones i persones LGTBI. No es poden aïllar dels discursos d’odi racistes, de la criminalització de la pobresa, de les retallades en salut i educació, i del minvament a l’estat del benestar… I sobretot, hem d’incorporar la defensa dels DSiR, en la lluita per la justícia social i, de manera urgent, en les estratègies polítiques contra l’extrema dreta global, ja que es troben en el centre de l’ofensiva fonamentalista internacional contra la democràcia. 

El marc de la defensa de l’avortament no és el marc de la mort, és el de la vida, no el de la vida biològica com a absolut, sinó el de les vides que mereixen ser viscudes amb dignitat. A més de la possibilitat de triar parir o no parir, hem de poder triar fer-ho si ho desitgem, i també criar i cuidar en entorns segurs, saludables i feliços. 

Per tot això, aquest 8 de març, i també la resta de dies, animem a participar en les mobilitzacions, assemblees i accions, ocupant carrers i places. 

El punt de trobada d’En Comú Podem a la concentració unitària a Barcelona és a les 18h a Plaça Universitat (cantonada Carrer Aribau amb Gran Via).

Tarragona: 12h, Plaça imperial Tarraco

Girona: 18h, Plaça Independència 

Lleida: 18.30h, Plaça 8M