El passat mes de juliol, el Govern de la Generalitat va presentar el Pla Nacional del Llibre i la
Lectura; una estratègia que té per objectiu millorar el nivell de comprensió lectora dels infants
i joves, així com el percentatge de població lectora en general.
El document del Pla recull, en el seu pròleg, els principis i objectius que el regeixen. D’una
banda, garantir els drets d’accés a la cultura que reconeix la pròpia Declaració Universal dels
Drets Humans de 1948; i més en concret, el Dret de participació cultural; el Dret a l’educació;
el Dret a la identitat cultural; el dret dels autors, autores, artistes i professionals de la cultura;
el dret d’expressió, creació i difusió; i el Dret a la informació.
Pel que fa a la diagnosi del document, es centra en diversos aspectes. Analitza, per exemple, el
prestigi del que gaudeix la literatura i la lectura; la multiplicitat de formats i espais en els quals
es dona avui en dia la lectura; o els hàbits de lectura a Catalunya, que registren un lleuger
increment pel que fa a lectura de llibres per oci. També s’analitza de forma concreta la
comprensió lectora de l’alumnat català. En base a les dades de l’enquesta internacional PIRLS
del 2021, Catalunya estaria per sota de la mitjana estatal en l’alumnat de 4t de primària. Dades
que indiquen que hi ha encara espai per a la millora.
El Pla es concreta, en definitiva, en un seguit d’objectius, eixos i mesures; on s’impliquen
diferents agents, entre ells els ajuntaments i altres administracions públiques. Sense deixar de
banda altres responsabilitats, és evidents que les administracions públiques locals són actors
fonamentals en els objectius del Pla, en tant que disposen d’un coneixement acurat de la
població i disposen de recursos de proximitat que es poden posar a disposició dels objectius
marcats.
En el detall de les accions, els ajuntaments estan considerats agents clau, i es preveu que hagin
de fomentar plans locals i comarcals de lectura; fomentar les residències de creació literària; o
la organització d’activitats de dinàmica educativa vinculades a la lectura i la creació literària.
D’altra banda, cal fixar-nos també en les biblioteques, que són espais públics de centralitat en
l’accés al coneixement, la cultura i la lectura; i han de ser espais vertebradors del
desenvolupament personal i l’acompanyament a l’aprenentatge. En el cas de la nostra ciutat,
la biblioteca municipal Mestre Martí Tauler és un dels serveis millor valorats per la ciutadania,
segons recullen les enquestes de satisfacció ciutadana. La diferent legislació sobre biblioteques
a Catalunya, preveu que els municipis de més de 30.000 habitants disposin de serveis de
biblioteca pública descentralitzats. I a més, s’estableix que els municipis entre 70.000 i 100.000
habitants han de disposar de dues biblioteques locals de proximitat. Per tant, queda clar que a
Rubí tenim una mancança evident d’articulació de serveis de biblioteca descentralitzats, amb
sinèrgies amb les biblioteques presents a escoles i instituts i altres punts de consulta
audiovisual que caldria estiguessin integrats a una sòlida xarxa de centres cívics, a més de tenir
una segona biblioteca de referència a l’altra banda de la riera pel necessari equilibri territorial
dels recursos.
A les mancances esmentades cal afegir la greu situació que es viu a la Biblioteca Mestre Martí
Tauler per la manca de recursos humans suficients que fa impossible fer front de manera
adequada al ja limitat horari d’obertura d’aquest equipament de referència.
GRUP MUNICIPAL D’EN COMÚ PODEM
Per tot l’exposat, el grup municipal d’En Comú Podem proposa al Ple municipal els següents
acords:
1r.- Instar l’Ajuntament de Rubí a elaborar el Pla Local de Foment de la Lectura amb aprovació
abans de setembre de 2024, que tingui en compte tant les mesures proposades al Pla Nacional
com els espais i estratègies ja existents al municipi, en matèria educativa, cultural o altres. El
Pla Local de Foment de la Lectura haurà d‘elaborar-se de forma participativa amb agents com
les AFAs, Centres Educatius, Biblioteca, entitats culturals i d’altres.
2n.- Instar l’Ajuntament de Rubí a elaborar el Pla Municipal del Servei Bibliotecari amb
aprovació abans de setembre de 2024, per efectuar una diagnosi dels recursos i necessitats
actuals i planificar la segona biblioteca de Rubí així com aportar a on s’escaigui els recursos
necessaris per assolir les ràtios mínimes en quant a personal i hores d’apertura.
3r.- Instar a la Generalitat de Catalunya a dotar de mitjans personals i econòmics el Pla
Nacional del llibre i la Lectura per al seu desenvolupament, especialment a les institucions
locals en aquelles accions que preveu que es desenvolupin al territori.
4t.- Traslladar els presents acords a la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i
sol·licitar a aquestes administracions els recursos i acompanyaments disponibles per a un
correcte compliment dels mateixos.